Esports

Ridícul repetitiu

Futbol

Europa va i ve. Abans es que­dava fixa en el port blanc-i-blau, però a base de ton­te­ries tota esta­bi­li­tat és impos­si­ble. ¿Embri­a­gats per l’espe­rit de Set­mana Santa? No, perquè els pre­ce­dents de l’Espa­nyol a aju­dar els neces­si­tats són tan nom­bro­sos que plou sobre mullat. L’onze de Val­verde ha aga­fat pont i ha que­dat en evidència amb el 4-0 con­tra un Múrcia amb peu i mig, si no els dos, a Segona, que busca el mira­cle amb Cle­mente.
Un equip grana enfon­sat a la taula i l’Espa­nyol fent el ridícul. La sen­sació de déjà vu amb el Nàstic va flo­tar a l’ambi­ent. Lògic. Els mur­ci­ans només havien sumat un punt dels últims 30 i resulta que n’hi han esgar­ra­pat qua­tre a l’Espa­nyol a la Lliga.

No són els únics. En zona de des­cens hi ha el Valla­do­lid, que n’ha sumat 6, tal com ha fet el Recre, men­tre que el Betis n’ha tin­gut prou amb 4. Si els grans miren el calen­dari a veure quan tenen un rival de la zona baixa per res­pi­rar, els abo­nats al drama espe­ren quan arriba l’onze de Val­verde per aga­far aire. Adéu a la Cham­pi­ons i a tre­mo­lar per la UEFA.

Penal de Jar­que
Per ser fidels a la tra­dició, l’Espa­nyol va sor­tir fred, desen­do­llat, a veure-les a venir. Un parell d’arri­ba­des amb cert perill del Múrcia gràcies a la manca de tensió defen­siva fins que els blanc-i-blaus van con­si­de­rar que ja n’hi havia prou. En apa­rença. Domini, pri­me­res arri­ba­des en una amenaça gens fèrtil que ben aviat els locals van des­pu­llar amb dues oca­si­ons clares d’Iván Alonso davant la pas­si­vi­tat de Jar­que i Tor­rejón.

El càstig va tri­gar a arri­bar, es va fer espe­rar fins al minut 36: Iván Alonso hi va posar la mur­ri­e­ria i Jar­que, l’atro­pe­lla­ment. Penal per pre­ci­pi­tació i poca tensió amb l’1-0 abans del des­cans, en què hi havia molts motius per a la reflexió.

La segona part va arren­car amb una bara­lla entre Valdo i el bar­ba­mec Aquino abans de posar la pilota en joc. Senyal que sor­ti­ran ten­sos, calia pen­sar. Res de res, perquè només un parell de minuts més tard, Abel cen­trava i Iván Alonso repe­tia de cap superant els rela­xats Tor­rejón i David García. Par­tidàs de l’uru­guaià només amb ganes.

Can­vis infruc­tu­o­sos
Tan mala cara feia el malalt que Val­verde va inten­tar injec­tar il·lusió amb Coro i Jordi Gómez. Més intenció, algun símptoma de reacció. Massa lleu. Després d’una ocasió de Tamudo, Zaba­leta va cal­cu­lar mala­ment i la coça va ple­gar Iván Alonso. Abel va ser l’encar­re­gat de fer el ter­cer de penal.

El déjà vu amb el des­as­tre de Tar­ra­gona de fa un any va arro­do­nir-se amb el quart, a plaer, de Richi. Tamudo i Luis García eren els únics que sem­bla­ven jugar-s’hi alguna cosa a Múrcia. Molt pobre. Mise­ricòrdia amb els neces­si­tats. Com sem­pre. I la imatge d’Europa es va tor­nant bor­rosa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.