Mónaco, l’aspirant silenciós

No és un jugador gaire conegut a Catalunya si bé l’any passat va ser top 20 durant uns mesos. Aprofitant que juga el Godó es presenta davant l’AVUI: “Sóc Juan Mónaco, vaig néixer a Tandil, Argentina, l’any 84, i em considero un jugador molt agressiu que li agrada prendre la iniciativa; m’agrada córrer i que el joc tingui el màxim de ritme possible. El servei no és la meva millor virtut, resto millor, i com tots els jugadors sud-americans sóc lluitador fins a l’últim punt. I he vingut al Godó a donar guerra”.

Per ara el seu nom no entra a cap travessa, com a molt se’l situa en un tercer grup d’aspirants: primer Nadal, després el trio Verdasco, Ferrer i Robredo, i en últim lloc jugadors com Wawrinka, González, Andreev, Berdych i Davydenko. En la seva última –i única– participació al Godó (2005) va caure ja a segona ronda davant el bielorús Mirni.

Però el de Tandil, terra de bons tenistes, professional des de 2002, ha progressat de valent des d’aleshores. Dimarts va apallissar Safin, i ahir es va desfer també per la via ràpida del valencià Daniel Gimeno (7-5 i 6-4).
“Em trobo còmode. Tenia un debut molt complicat, contra un rival sempre imprevisible i explosiu, però el vaig resoldre bé i a segona ronda he guanyat un jugador local, que sempre són perillosos sobre terra”, afirma Mónaco a aquest diari en plena sessió de recuperació al gimnàs.

L’argentí va arribar a Barcelona tres dies abans de l’inici del torneig. Li agrada tenir-ho tot controlat i amb antelació va demanar entrenar a les instal·lacions del RCTB aprofitant que a Montecarlo va caure a vuitens.
Amb tres títols ATP a la butxaca, tots el 2007 (Buenos Aires, Pörtschach i Kitzbühel), i quatre finals més, l’arribada de la terra batuda el fa somriure, però no tant com quan se li insinua que algun periodista valent ha pronosticat que guanyarà el títol: “Molta fe, deu tenir; com a molt el guanyaré a la PlayStation”. Els seus duels al Pro Evolution –popular joc de futbol, la seva passió– ja són tot un clàssic...

Després es posa seriós i afegeix: “S’ha d’assumir que sobre terra el Rafa és àmpliament superior a qualsevol tenista. Encara estic molt lluny de guanyar-lo, però mai se sap, tot just som a vuitens i aquest és un torneig bastant dur”. Mónaco té l’objectiu de “tornar a estar entre els 20 primers” i preparar “amb il·lusió” un Roland Garros on vol començar a ser conegut. Abans, Barcelona, on alguns s’entesten a defensar les seves opcions.