Un Barça de llibre goleja el Sevilla (4-0)

Benvinguts a la diada de Sant Jordi. Passegin, regalin-se llibres i roses, enamorin-se... que el Barça ja ho ha fet. Porta una temporada fent-ho. Porta una campanya embellint-se, regalant flors i violes i un futbol magistral. Aquest Barça és de llibre i qui sap si, amb el temps, de llegenda.

És un líder de novel·la. Preparat per a les millors aventures, confrontat a un enemic que sembla de ficció però que aguanta el pols a la Lliga amb victòries misterioses i violentes, l’equip de Guardiola, com tota bona lectura, és un refugi moral que protegeix de misèries o d’avorriment. No hi ha cap equip en el món que prometi avui en dia tanta diversió continuada com el Barça, no hi ha cap conjunt que canviï hores de sopor per deliciosa companyia. El Camp Nou va ser un brollador d’alegria i somnis davant el Sevilla, que tot i mostrar virtuts pròpies del tercer classificat, va assumir de seguida que la seva derrota seria inexorable.

I és que si el Madrid es vanta de posar pressió al líder amb victòries afortunades a l’últim minut, el Barça hi respon amb triomfs decantats gairebé des del primer. Poc més que en un obrir i tancar d’ulls va trigar Iniesta a marcar un golàs del qual s’enorgulleixen totes les muses. El manxec, ahir amb llibertat de moviments entre línies pel descans de Messi, va fer un recital de futbol líric. Fins a tres assistències va donar en l’hora que va jugar. Passades que van trobar la rima dels gols d’Eto’o, Xavi i Henry.

El Barcelona es va treure de sobre un Sevilla atrevit que va fer canviar de banda Navas per buscar l’esquena a Alves. El brasiler es va pensar que el camp s’acabava amb ell més d’un cop i el menut extrem sevillista va disposar d’alguna ocasió... quan el Barça ja governava el camp i el marcador. En menys de deu minuts, el conjunt blaugrana ja havia creat tres clares ocasions i poc després del quart d’hora Eto’o ja havia tornat a foradar la porteria de l’habitual suplent Javi Vargas.

Tot i que Alves no es va incorporar tant a l’atac, vigilant com estava amb Navas, el Barcelona no va tenir cap problema per canalitzar les seves contínues ofensives. Iniesta sempre va anar per damunt de la resta i per ell van passar altres clares ocasions d’Eto’o, Xavi, Henry i fins i tot Piqué abans del descans.

Prodigiós també el rendiment del central, que s’ha acostumat a fer passades de vint metres amb la naturalitat amb què avui els enamorats regalaran roses.

Ha crescut tant Piqué que fins i tot Guardiola es va permetre el luxe de reservar Puyol. Ni el líder de la defensa ni el de l’atac (Messi) van jugar en plena ascensió al Tourmalet que representa aquest enduriment del calendari. Mostra inequívoca de l’autoritat d’un Barça que no sap el que és ni la pressió ni el cangueli que li atribueix el Madrid: Valdés ja suma set partits de Lliga seguits imbatut i l’equip ja ha sumat més victòries que mai en una temporada (26) i ha superat el rècord golejador del dream team de Romário.
Regalin roses i llibres. I admetin que aquest Barça no és flor d’un dia, sinó una obra memorable.