El Barça s'acosta al títol al camp del Getafe (0-1)
Lliga BBVA
CLICA AQUÍ PER VEURE EL PARTIT 'MINUT A MINUT'
El Barça vol aquesta Lliga, la desitja, no està disposat a regalar-la com va fer les dues últimes temporades, ni tan sols està disposat a perdre-la per culpa d'algú altre, posem per cas l'àrbitre. Per això està fent un campionat memorable. Per això l'acabarà amb més punts sumats que mai, amb més gols marcats que mai i també amb més victòries fora de casa que mai. Ahir, a Getafe (0-1), va seguir caminant en direcció al títol. De fet, no para d'acostar-s'hi.
La febre de la Champions i el miratge del triplet amenaçaven de no deixar-lo aterrar al Coliseum Alfonso Pérez, però el Barça no va pensar en el Chelsea, ni tan sols en el Madrid. Va pensar en el Getafe i en els tres punts que hi havia de guanyar. Guardiola havia dit que aquest era el partit més important de tots i aquest any el que diu el tècnic va a missa. L'onze titular el firmaríem per al Bernabéu o la final de Roma. I els primers 45 minuts de l'equip també. Va ser la demostració palmària de la mentalitat de campió d'aquest equip.
Hi podríem trobar defectes, segur, perquè els 22 jugadors haurien d'haver marxat al descans amb el partit sentenciat i, en canvi, ho van fer amb un 0-1 no definitiu i quasi insultant per al futbol desplegat per uns i altres durant la primera meitat.
El Barça venia a un camp incòmode, a lidiar un partit dur i perillós, a enfrontar-se a l'únic equip de la Lliga que encara no havia pogut guanyar (1-1 al Camp Nou), però els de Guardiola no van sortir a patir, ni a contemporitzar, van sortir a demostrar qui són i què persegueixen, van sortir a passar per sobre del rival.
La seva primera part no va ser rodona, però sí espectacular en tots els sentits. El Getafe va sortir obsessivament a esperar l'error, però el Barça el va obrir en canal quan i com va voler. Messi va marcar l'únic gol que va valer, però Stojkovic -el porter local- va salvar almenys cinc gols, inclosos dos un contra un amb Henry, una rosca de Messi i una xilena de Piqué. Ell va impedir que el partit quedés vist per a sentència, però només en primera instància.
Després, qui ho va impedir va ser la colossal actuació del trio arbitral, que en només un partit va ser capaç d'ignorar un penal clamorós a Messi (38'), de frustrar un mà a mà de l'argentí amb el porter per fora de joc quan havia arrencat un parell de metres per darrere de l'últim defensa (65') i d'anul·lar-li un gol de nou a Messi, i de nou per un fora de joc inexistent.
El crac blaugrana va acabar fart de l'home del xiulet i el Barça va acabar defensant la mínima renda que ningú havia pogut evitar. Defensant-la com defensa aquest Barça els seus objectius, amb treball per tot el camp, amb concentració en defensa, amb el cos disposat a entomar l'agressivitat evident del Getafe, amb l'ofici que aquest equip ja sembla practicar de memòria i amb la fam de gol d'Eto'o, que va enviar la seva millor ocasió al pal quasi al final.
Deia també Guardiola que al seu equip li faltaven 18 punts per ser campió. Avui, després d'un altre partit imponent, ja només n'hi falten 15. Més a prop.