Esports

Èxtasi a Stamford: Chelsea 4 - Liverpool 4

Lliga de Campions

Homenatge al futbol ofensiu ahir a Stamford Bridge. Un festival inoblidable per als ulls de l’espectador imparcial, i també una amenaça per a la salut cardiovascular dels seguidors de tots dos equips, que en 90 minuts i un final d’infart van haver de viure emocions contraposades. Vuit gols repartits (4-4) que col·loquen el Chelsea com a rival del Barça en semifinals gràcies a l’1-3 que contra pronòstic va firmar a Anfield.

Com tantes vegades en la seva història, el Liverpool va apel·lar a l’èpica en busca d’una gesta que s’intuïa molt difícil. Sobretot des del moment que es va confirmar que el seu principal referent, Steven Gerrard, ni tan sols no seuria a la banqueta a causa d’una lesió. Un cop anímic que, no obstant això, no va minvar la productivitat en atac dels reds, que abans de la mitja hora havien fet emmudir Stamford amb un amenaçant 0-2. Fabio Aurelio, robant-li la cartera a Cech en una falta, i Xabi Alonso, en transformar un penal d’Ivanovic sobre ell mateix, feien somiar els visitants amb una altra proesa a l’estil de la que els va donar el títol el 2005 a Istanbul.

A més, les vibracions que emetia el seu rival apuntaven cap a una nit memorable dels de Benítez. El Chelsea, excessivament conservador a l’inici i tenallat pels nervis així que es va veure per sota en el marcador, tan sols va crear algun perill a pilota aturada durant tota la primera part. Tant és així que Guus Hiddink es va veure obligat a introduir Anelka al minut 35 en un intent de fer reaccionar els blues i canviar la dinàmica del partit.

L’arenga del tècnic holandès al descans va ser efectiva, perquè a la represa el Chelsea va tenir una actitud ben diferent. De la letargia en què semblava haver caigut va passar a una agressivitat ferotge, i a més es va trobar amb la col·laboració de Reina en el gol de Drogba que escurçava la diferència. Era el senyal que necessitaven els locals per reclamar el protagonisme que no havien tingut fins aleshores i que el brasiler Alex, amb un obús en un llançament de falta des de fora de l’àrea, va aprofitar per tornar a posar el Liverpool contra les cordes.

El guió del partit havia canviat en un quart d’hora. L’equip de Hiddink, ara sí, se sentia segur i pràcticament sentenciava l’eliminatòria amb el gol de Lampard després d’una assistència del millor home del partit, l’omnipresent Drogba. Però si hi ha un equip que mai no abaixa els braços és el Liverpool. Fidels a la seva mística, els reds, amb gols de Lucas Leiva i Kuyt, es van tornar a avançar (3-4) amb gairebé 10 minuts encara per davant. L’homenatge que volien fer a les 96 víctimes de Hillsborough –avui fa 20 anys de la tragèdia– estava més a prop, però en el cara o creu en què es va convertir l’eliminatòria, en un dramàtic final, Lampard va aparèixer amb el bitllet del Chelsea per a semifinals, en què Ashley Cole, sancionat, es perdrà el primer acte.

 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Punt final a l’agonia

Girona
 

Hi ha dies que no surt res

Barcelona
 
 

Premi a la resiliència

Getafe
 

Oportunitat perduda de l’Hiopos al Buesa Arena (100-99)

Vitòria / Lleida
 

L’1x1 del Barça contra la Real

 
El protagonista
Yangel Herrera

Múscul i brega al servei de l’equip

Girona
 

El Pazo frena el Barça

barcelona / lugo