Reial Madrid 1 - València 0

El Madrid va salvar el seu primer match ball després de superar el València gràcies a un solitari gol d’Higuaín (minut 3) en un duel trepidant i amb multitud d’ocasions que van poder decantar el partit per a qualsevol dels dos equips, incloses quatre rematades al pal repartides de forma equitativa. Els valencianistes van jugar gairebé mitja hora en inferioritat per l’absurda expulsió de Marchena, però a pesar de la seva inferioritat no van desistir en el seu intent de buscar l’empat i fins i tot van acorralar el rival als últims instants fins a provocar el temor d’una graderia que va acabar demanant l’hora.

Amb aquest triomf el Madrid trenca la ratxa de dues derrotes consecutives i impedeix que el Barça disposi de l’oportunitat de sentenciar-lo de forma definitiva en la lluita pel títol si avui derrota el Vila-real, encara que aquest resultat afavoreix també l’equip de Guardiola, ja que podria allunyar el València a 11 punts en la classificació, un més que el Vila-real si el Barça fa valer la seva condició de favorit.
El Madrid, amb Raúl de suplent a causa de la grip, va començar el partit de forma fulgurant i va saber aprofitar-se de les virtuts de Robben, l’únic futbolista desequilibrant del conjunt blanc i el millor de llarg ahir del seu equip. Després d’una internada de l’holandès per la banda dreta i de desfer-se de dos rivals, la pilota li va arribar a Higuaín, que amb l’exterior del peu esquerre va connectar un xut precís que va fer inútil l’estirada de Renan. L’argentí suma ja 11 gols a la Lliga, i si no fos pel seu excel·lent moment de forma amb tota probabilitat l’equip blanc hauria dit ja adéu a la Lliga quan encara no s’ha complert la primera volta.

A poc a poc el València es va refer de l’empanada mental de l’inici fins al punt d’aconseguir el control absolut del joc. Els locals vivien de les accions individuals de Robben i d’alguna passada amb sentit de Guti. No obstant això, els blancs van poder deixar encarrilat el partit al minut 16 en una rematada de Van der Vaart al pal, i a partir d’aquest moment les opcions ofensives blanques es van anar diluint gràcies a la bona tasca del centre del camp dels d’Unai Emery, amb un Fernández pletòric que va anar apagant Guti amb el pas dels minuts. Villa va començar a aparèixer, i de les seves botes van sorgir les principals ocasions visitants, però es va topar amb un Casillas que en els dos últims partits sembla haver recuperat el seu millor nivell.

A la segona part, Juande va utilitzar Raúl com a factor psicològic, però el capità no estava ahir per a gaires esforços i el València va continuar amb el seu monòleg particular. Villa i Baraja van enviar sengles xuts al pal i això va animar encara més el seu equip a llançar-se a l’atac, tot i la inferioritat, cosa que va provocar nombrosos espais que el Madrid no va saber aprofitar.