Premier no, gràcies

L'atzar juga un paper determinant a la Champions i sol dibuixar la finíssima línia que separa l'èxit del fracàs. "Si Terry no rellisca a l'últim penal, el Chelsea seria ara el campió", solen dir a Can Barça. És en dies com avui que el factor sort pren rellevància, perquè tots els rivals són difícils però no és el mateix trobar-se el United que el Porto.

A Nyon (Canal +, 12.00 hores), el Barça coneixerà el rival als quarts i el quadre final del torneig. Serà un sorteig pur, és a dir, tots els equips poden enfrontar-se entre ells i es determinarà també l'ordre dels escenaris. Set possibles rivals, quatre dels quals de la Premier, amb punts a favor i en contra. I una premissa: cap vol el Barça.

Manchester United
El campió. Només per això ja paga la pena esquivar-lo, si bé els més valents s'aferren al precedent de la temporada passada per passar comptes pendents.

El conjunt de l'etern Sir Alex Ferguson no necessita presentació. Actual líder de la Lliga anglesa, basa el seu joc en la solidesa defensiva (2 gols en 17 partits), tot i comptar amb jugadors de talent inqüestionable. No viu el millor moment des que el Liverpool el va retratar (1-4).

Un encreuament amb el Barça permetria repetir el duel entre Messi i Cristiano Ronaldo i visitar el Teatre dels Somnis, tot un luxe per a qualsevol aficionat.

Liverpool
El conjunt de moda després d'exhibir-se contra el Madrid i el ManU. L'equip de l'estrateg Benítez, que ha signat la renovació fins al 2014, és l'únic dels supervivents el joc del qual aixeca tanta admiració com el del Barça.

Referent històric, competitiu per sobre de tot, amb Anfield de factor atemoridor i dos cracs que sobresurten (Torres i Gerrard). El Barça mai l'ha superat en eliminatòries a doble partit ni l'ha guanyat al Camp Nou.

Chelsea
Posats a triar, també es podria evitar els blues, massa vist i rival a l'alça des que Guus Hiddink se'n va fer càrrec. Cech, Terry, Cole, Lampard, Essien, Anelka, Ballack, Drogba... En contra, la lesió de Deco. Stamford Bridge és temible.

Arsenal
Mal menor. Si ha de tocar un conjunt de la Premier, que sigui aquest. Va eliminar el Roma (amfitrió de la final) a vuitens en una dramàtica eliminatòria que es va decidir als penals.

Desnonat a la Lliga, la Champions és la taula de salvació, si bé el seu nivell no és el de fa tres temporades. El català Cesc, un dels referents de Wenger, és dubte.

Bayern Munic
Més història que perill real. El conjunt bavarès ha tornat a la Champions i vol repetir velles proeses, com va demostrar a vuitens apallissant l'Sporting (12-1).

La baixa de Klose i el dubte de Luca Toni no el fan una mala opció. A la lligueta de grups es va trobar amb el Lió, a qui va derrotar a Gerland però no al moderníssim Allianz Arena. Ribéry, que vol venir al Barça, sortiria molt motivat.

Vila-real
Amb el somni de repetir i fins i tot millorar el paper de fa tres anys, quan van fregar la final de París, el Submarí Groc és un dels tapats del sorteig.

Fins ara no ha tingut rivals de primer nivell (Aalborg, Celtic i Panathinaikòs), si bé pot presumir de no haver perdut amb el Manchester en la fase de grups. El fet de ser de la mateixa Lliga no el fa un rival gaire ben vist.

Porto
El desitjat. És, de llarg, el rival més fluix dels set i el camp (Estádio do Dragão) menys calent. Amb tot, cal respectar el rei portuguès dels últims tres anys i campió de la Champions en fa cinc.

El gol és cosa dels argentins Lisandro i Lucho. Bona part dels precedents afavoreixen el Barça.