El ManU torna a la final

L’aspirant no li va durar ni un assalt al campió. Concretament els 11 minuts que el Manchester United va trigar a avançar-se amb dos gols al marcador per tancar definitivament una eliminatòria en què l’Arsenal, tant a l’anada, en què també va caure per 1-0, com en la tornada ha estat molt per sota de les expectatives. L’equip de Ferguson és el primer convidat a la final de Roma després de passar per l’Emirates Stadium amb un aire de superioritat incontestable per part d’un rival encara molt verd per aspirar a grans empreses.

La ratxa dels gunners –24 partits europeus sense perdre a casa– i alguns bons senyals que darrerament havia ofert en la competició domèstica feien preveure més resistència per part dels locals. Res més lluny, però, de la realitat. Les bones intencions dels homes de Wenger es van esvair ben aviat. Exactament quan al minut 8 una assistència de Cristiano Ronaldo des de l’esquerra la va aprofitar Park per obrir el marcador. Amb la col·laboració, això sí, de l’inexpert Gibbs, víctima d’una inoportuna relliscada.

El Manchester, marcant a fora, ja tenia l’eliminatòria coll avall i la tranquil·litat necessària per marcar el tempo del partit. Situació somiada que encara va ser més idíl·lica quan només tres minuts després un míssil de Ronaldo en una falta des de fora de l’àrea sorprenia un Almunia que va reaccionar tard. L’heroi d’Old Trafford va fallar en aquesta ocasió i aplanava el camí cap a la gran final d’un Manchester molt superior al llarg dels dos enfrontaments.

El defensor del títol va ser una piconadora a l’Emirates. Amb una comoditat i una autoritat en certa manera inesperades, va tenir sempre el control del partit. Sense donar la mínima opció a un rival molt tocat pel cop anímic rebut quan gairebé no havia tingut temps d’entrar en el partit.

Amb un sistema defensiu que feia aigües, un mig del camp que no aconseguia tenir la pilota, amb Cesc desaparegut, com
també les seves referències ofensives, l’Arsenal no va crear perill, i molt poc, fins l’últim quart d’hora, quan els visitants jugaven en inferioritat i va poder marcar de penal el gol de l’honor. Molt poca cosa per a un equip que tancarà la cinquena temporada consecutiva sense tastar ni un sol títol.

Els de Wenger mai no van donar símptomes de reacció. Van topar amb la solidesa, la fiabilitat i l’ofici del campió, que encara es va permetre el luxe de marcar el tercer gol, de nou de Ronaldo, l’estrella del partit, en un contracop de manual. El United aspira ara a ser el primer equip a la història de la Champions que revalida el títol. Ahir va mostrar les seves credencials.