Contra l'especulació
Lliga BBVA
L’entrenador de l’Sporting, Manolo Preciado, diu que el Barça és millor que el seu equip “en 2.500 coses”. I si la primera lectura és que no li falta raó, la segona és que al Barça se li ha girat feina avui al vespre per demostrar sobre la gespa del Camp Nou tanta superioritat.
És fàcil donar per fet que el Barça és molt superior i que el partit es presenta tan previsible com un duel entre Clint Eastwood i el dolent de torn. Ni un sol concepte a la classificació desmenteix la teoria. El Barça té més del doble de punts i de gols a favor que l’Sporting, una tercera part de gols en contra i el doble exacte de partits guanyats. Però la teoria no dóna victòries i les estadístiques tampoc.
Aquest és un dels maldecaps de Pep Guardiola i l’eix principal del seu discurs, des que el seu equip va posar la directa i es va convertir en el blanc de tots els elogis. Es donen per fetes massa coses que s’han d’anar fent a poc a poc. I una de les que es donen per descomptades és la victòria d’avui contra l’Sporting. La realitat, però, és que fins avui a les 19.00 el marcador és 0-0 i tot està per fer.
Caixa o faixa
Diu una de les màximes del futbol que cada partit és una història i el d’avui té les seves peculiaritats. El Barça va connectar el turbo en aquesta Lliga fa una volta, justament al camp de l’Sporting. Des d’aquell 21 de setembre ha sumat 55 de 57 punts possibles i allà, al Molinón, va guanyar per 1-6, entre altres coses perquè l’Sporting no especula, surt a atacar i a buscar el gol per principi, és a dir, sempre que pot o el deixen.
Aquesta peculiaritat filoculer l’ha convertit al llarg de les primeres 21 jornades de Lliga en l’únic equip que no ha empatat ni un sol partit. N’ha guanyat 9 i n’ha perdut 12. I aquest caixa o faixa no li ha anat tan malament a l’equip asturià –acabat d’ascendir–, que és a la mateixa distància dels llocs de descens i dels que l’enviarien a la Champions.
En l’atreviment està l’amenaça. Els jugadors de Preciado tenen pocs complexos i les idees molt clares, i això els ha valgut més d’una pallissa (6-1 del Barça, 7-1 del Madrid, 5-1 del Getafe...), però també els ha servit per guanyar als camps del Mallorca (0-2), el Deportivo (0-3), l’Espanyol (0-1) i darrerament al del València (2-3). “Hi haurà gols, sortiran a atacar”, avisava Guardiola.
Un altre motiu, doncs, perquè els seus jugadors no s’adormin ni una mica, per molt que l’alta mèdica de Puyol i la disponibilitat d’Alves hagin permès passar de l’alerta roja a l’alerta groga del dispositiu defensiu blaugrana. Les baixes de Márquez i Piqué són importants, però si el capità pot jugar l’estructura no perilla, Cáceres –probable titular– es pot sentir més segur i els migcampistes (Iniesta, Touré, Busquets o Keita) i davanters (Messi, Eto’o, Henry) més recolzats.
En tot cas, la filosofia ofensiva de tots dos equips, a més de bon presagi per als amants de l’espectacle, és una oportunitat per al Barça de recuperar part de la brillantor que ha perdut el seu joc aquestes últimes setmanes. Guardiola va insistir ahir que no hi ha cansament físic sinó mental, per l’alternança constant de competicions. Doncs perfecte, perquè d’aquí a final de mes només els toca pensar en la Lliga.
