Set en blanc a la Lliga

PER LLEGIR LA CRÒNICA DEL PARTIT MINUT A MINUT, CLIQUEU AQUÍ

Un altre festival. Un altre recital. Un altre partidàs. Una altra obra d’art, ballet o òpera magna. Un altre cop d’autoritat... Es fa difícil trobar una sola paraula amb què definir el joc exhibit ahir –i no és el primer cop– pel Barça de Guardiola. El Màlaga va ser esborrat de la gespa, va ser apallissat en una nit sensacional de futbol que va tenir el contrapunt en les lesions musculars d’Iniesta –la tercera de la temporada, això és el més preocupant– i de Touré.

Tots dos s’estaran dues setmanes de baixa, però podrien no perdre’s cap partit perquè s’enceta una setmana sense compromisos de clubs. Torna el virus FIFA. En aquesta conjuntura, i per evitar pressions des de Madrid, el líder sabia que no podia fallar. I per això calia no distreure’s amb qüestions com la Champions o el que es publica d’Eto’o.

Així va ser. Exhibició al camp, resultat d’escàndol i l’informador del Bayern present al Camp Nou trucant al club bavarès per avisar que vinguin preparats. De bon començament, els jugadors de Guardiola van sortir endollats al partit, a la Lliga, només a la Lliga. En aquestes condicions el Madrid ja pot pressionar.

El Barça tenia les idees molt clares i les primeres ocasions van arribar fruit del treball de boia d’Eto’o, de la capacitat d’Iniesta per generar superioritats, de les centrades d’un Sylvinho fantàstic, i també d’Alves.

El Màlaga treia aigua com podia però les mossegades blaugranes obrien forats a un ritme vertiginós i el naufragi andalús era inevitable. Fins i tot a cama canviada, el Barça va acabar trobant l’encert. Xavi, més líder que mai, va canviar-se els papers amb Eto’o en el primer gol –el pichichi va fer la passada i el director d’orquestra va marcar amb l’esquerra– i el rei Messi, el geni, va demostrar la seva condició amb un altre gol maradonià que va culminar amb la dreta.

Velocitat de creuer
En un tres i no res el partit ja estava encarrilat, però el Barça no va especular. La màquina funcionava a tot drap i el festival va agafar dimensions enormes gràcies a Xavi, l’home de les passades impossibles, que va donar fets el tercer i el quart gol a Henry i Eto’o, afamat.

El Barça no s’aturava i Messi va fregar el cinquè al final del primer temps i a l’inici del segon. Per acabar d’adobar la desgràcia rival, Cáceres i Valdés van aparèixer per evitar dues arribades visitants i el líder va completar la golejada. Primer, amb una gran connexió entre Alves i Iniesta, i en plena eufòria a l’estadi, amb el 6-0, obra d’Eto’o.

Aleshores sí que el Barça –amb un insòlit migcamp format per Guddy, Messi i Keita– va afluixar. La feina ja estava feta. Tres punts més al sarró i la distància sobre el Madrid, inalterable. Sí, a efectes pràctics no ha canviat res a la classificació de la Lliga, però el fons de la qüestio és que les realitats del Barça i el Madrid s’allunyen cada cop més. 

Curiós: els blancs superen l’Almeria i els mitjans electrònics de Madrid, just acabat el partit, diuen que la pressió augmenta. Poc després, amb el Barça ja igualant el resultat del Bernabéu, els titulars canvien a un tebi: “No tiren la tovallola”. Fet i fet, amb aquest Barça, que donin la tovallola al culer, que hi ha molta bava per eixugar.

PER LLEGIR LA CRÒNICA DEL PARTIT MINUT A MINUT, CLIQUEU AQUÍ