“Recuperar una pilota és tan plaent com fer un gol”

Sey­dou Keita és el pro­to­tip de “llui­ta­dor abans que estre­lla” que ha pri­o­rit­zat Txiki Begi­ris­tain per reflo­tar l’equip. El mig­cam­pista malià és pur dina­misme al camp –ahir es va que­dar fent vol­tes men­tre els com­panys esti­ra­ven–, però és tot tran­quil·litat a fora. En aquesta entre­vista es des­co­breix.

Al Barça hi ha molta pressió, però diuen que vostè està curat d’espants: ser estre­lla de Mali no és fàcil.
Segur que jugar al Barça tam­poc és fàcil, perquè és un club gran que té la neces­si­tat de gua­nyar sem­pre. És nor­mal que hi hagi molta pressió, però això és neces­sari per gua­nyar i pro­gres­sar. Segur que hi haurà moments difícils, però com en tots els ofi­cis. Quan ets a l’Àfrica, conei­xes mol­tes coses difícils. Així que la pressió i tot el que ens arribi ara al Barça és feli­ci­tat.

Li agrada la pressió?
[Som­riu] No sé ben bé si dir-ho així, però sí que noto que és necessària per vèncer. Si no hi ha pressió, un s’aban­dona, es queda tran­quil, es relaxa. La pressió és bona per donar el màxim.

¿Ser nebot de Salif Keita, exda­van­ter del València i Pilota d’Or el 1970, el pres­si­ona a Mali?
De petit tot va anar molt ràpid, però quan vaig ser Pilota d’Or del Mun­dial sub-20 a Nigèria el 1999, vaig notar que la gent espe­rava cada cop més i més de mi. I sí, des de lla­vors jugar per al meu país és molt exi­gent.

Quins records té d’aquell Mun­dial sub-20? Va ser millor juga­dor per davant de Xavi, Márquez o Ronal­dinho.
No està obli­dat, però està pas­sat. No m’he atu­rat en allò, però sí que recordo que Xavi ja tenia la mateixa qua­li­tat amb la pilota que ara.

Des de lla­vors vostè ha des­ta­cat arreu. Li agrada el rol de líder?
S’assu­meix de forma natu­ral, sense pro­po­sar-t’ho. Un no acon­se­gueix ser líder o estre­lla par­lant, sinó al camp. És en un par­tit on tu pots demos­trar el teu rol, si aju­des un com­pany, si t’esfor­ces per l’equip...

La gent diu de vostè que és molt dis­ci­pli­nat, però poc par­la­dor.
Sí, és veri­tat que no m’agrada par­lar gaire. Rere el fut­bo­lista hi ha l’home. I a mi m’agrada obser­var tran­quil a tot­hom i res­pec­tar la gent. No m’agrada el pro­ta­go­nisme. Pre­fe­reixo estar tran­quil amb la família.

¿Creu que la seva força física li per­met domi­nar qual­se­vol rival?
Cada juga­dor té les seves carac­terísti­ques. Jo no tinc la qua­li­tat de Messi. La meva carac­terística és ser bo tècni­ca­ment, però sobre­tot física­ment per aju­dar l’atac i alhora la defensa. Perquè si un no defensa, no pot gua­nyar un par­tit. Cal fer-ho tot per recu­pe­rar la pilota de seguida si un la perd. Els onze que for­min l’ali­ne­ació han de soli­da­rit­zar-se amb tot l’equip.

Tinc la sen­sació, quan el veig jugar, que pres­si­ona per robar la pilota com si fos una pira­nya...
[Riu] Sí. M’agrada gua­nyar, m’agrada llui­tar. Per mi recu­pe­rar una pilota és tan impor­tant com fer un gol o una pas­sada. Hi ha juga­dors que fan bici­cle­tes, altres que pas­sen la pilota i altres que la recu­pe­ren. Tot és impor­tant. Jo intento fer el millor per no com­pli­car-me amb la pilota i defen­sar. Recu­pe­rar la pilota és tan pla­ent com fer un gol.

Pira­nya o... pop. A Sevi­lla li deien així perquè tenia ten­ta­cles per arri­bar a tot arreu.
[Riu]. Sí, sí. Va ser un bon any, i ara tinc ganes de donar-ho tot per al Barça. Volia venir aquí feia molt de temps. És un somni. Es van interes­sar per mi molts clubs: Juven­tus, Madrid... Però quan Txiki va con­tac­tar amb mi al desem­bre, no vaig dub­tar, perquè el Bar­ce­lona ha estat sem­pre el meu club pre­fe­rit. De petit m’encan­tava veure a la tele Koe­man, Romário... Posaré els pul­mons, el cor, tot per a aquest club.

El rival haurà de ser molt valent per enfron­tar-se a un mig­camp amb vostè i Touré.
[Som­riu] Al Barça li agrada tenir la pilota i acos­tuma a domi­nar tots els equips, però si per­dem l’esfèrica, segur que ens afa­nya­rem a recu­pe­rar-la. Si tots estem bé física­ment, serà més fàcil. Guar­di­ola espera que tots donem el màxim. És un entre­na­dor exi­gent, que té el club al cor, i això és el que trans­met.

¿El pre­o­cupa que diguin que és el subs­ti­tut de Deco?
No tinc el mateix fut­bol que ell, ni el mateix físic. No som simi­lars. No he vin­gut a subs­ti­tuir-lo, sinó a gua­nyar títols. No cal pen­sar gaire, només gua­nyar cada par­tit.