Esports
Rijkaard assumeix la seva responsabilitat en la manca d'èxits
Barça
Molt pocs entrenadors en la història del Barça poden presumir d'un palmarès com el seu. Frank Rijkaard (Amsterdam, 1962), que dirigirà demà el seu últim partit al Camp Nou, cinc anys després de la seva arribada se n'anirà amb cinc títols -entre ells una Lliga de Campions- i amb el record d'haver marcat una època, que encara va poder ser millor.
A Rijkaard el van batejar com L'home tranquil per la seva impassibilitat davant situacions complicades. Sempre va defensar els jugadors i aquesta actitud va acabar per condemnar-lo, davant la inacció des de la junta directiva, que mai va reaccionar als senyals negatius que emetia el vestidor des de feia temps. De fet, l'entrenador holandès ha assumit la seva responsabilitat en la manca d'èxits de l'equip.
Tenint en compte que Rijkaard no era l'elegit per dirigir el projecte de Laporta quan va arribar a la presidència, la jugada li ha sortit bé al Barça.
A la guinda Ronaldinho en el primer any del projecte se li van afegir els fitxatges de Deco i Eto'o per al segon. Va arribar la primera Lliga i l'impuls definitiu al seu futbol de creació.
En la seva tercera temporada (2005-06), el Barça va signar una de les seves millors campanyes de la seva història. Va guanyar la Lliga i també la 'Champions', la segona que ha conquistat el club català en la seva història i per la qual Rijkaard serà recordat.
Amb la victòria a París davant l'Arsenal (2-1), l'entrenador del Barça va entrar en el llibre dels rècords, perquè va ser la cinquena persona que va aconseguir la Copa d'Europa com a jugador i com a entrenador.
La darrera copa
A l'estiu de 2006, el Barça va aixecar la seva última copa amb Rijkaard -la Supercopa d'Espanya- i durant l'estada dels blaugrana a Montecarlo, per disputar la final de la Supercopa d'Europa davant el Sevilla, va ser quan va començar a visualitzar-se el declivi del projecte.
Aquell 25 d'agost el Barça va caure estrepitosament malgrat que era favorit (3-0). Aquell mateix dia, el club li va donar permís a Ronaldinho per participar en un acte publicitari, i la nit anterior la premsa va documentar una animada festa en la qual es van celebrar els títols aconseguits en la temporada passada.
Per a molts, a Mònaco va començar el declivi del projecte i a Tòquio, on va perdre la final del Mundial de Clubs, es va confirmar aquesta percepció.
En aquella temporada (2006-07) van sortir a la llum totes les esquerdes, no hi va haver manera de tapar-les. Samuel Eto'o va encendre una foguera amb unes declaracions contra Rijkaard i Ronaldinho per les quals no va ser sancionat.
Com que el Barça mantenia les seves opcions a la Lliga i en la 'Champions', Laporta va pensar que la inèrcia guanyadora tornaria, però no va ser així. El que abans era una virtut de Rijkaard -blindar el vestidor-, es va tornar en contra seu -tapar els seus jugadors-; tot va coincidir amb el declivi de Ronaldinho.
El Liverpool va eliminar el Barça de la 'Champions' i el Madrid de Capello es va emportar una lliga que els blaugrana creien seva. Rijkaard, que havia pensat a abandonar, es va sentir en deute amb l'entitat i va seguir al capdavant de la nau i Laporta va assegurar que havia pres nota i es va declarar disposat a acabar amb "l'autocomplaença" que s'havia instal·lat en el club.
Però no va ser així. Va arribar Thierry Henry i el Barça va completar un equip de luxe per tornar a la primera línia. Ronaldinho era cada vegada més assidu del gimnàs de La Masia i l'equip va caure en barrina.
La 'Champions' va ser l'únic que li quedava als blaugrana, un somni que es va diluir a Old Trafford. Aquella nit es va certificar el final del cicle Rijkaard al Barça. Després s'han precipitat els esdeveniments: el club s'ha decidit per Josep Guardiola i hi haurà una profunda renovació de futbolistes.
En cinc anys, Rijkaard ha guanyat molt cartell. Va arribar com un tècnic pràcticament desconegut i va mostrar a l'Europa futbolística la millor manera de gaudir veient jugar un equip, quan el Barça ho va brodar en la temporada 2005-06. L''home tranquil' ja busca nous horitzons.
A Rijkaard el van batejar com L'home tranquil per la seva impassibilitat davant situacions complicades. Sempre va defensar els jugadors i aquesta actitud va acabar per condemnar-lo, davant la inacció des de la junta directiva, que mai va reaccionar als senyals negatius que emetia el vestidor des de feia temps. De fet, l'entrenador holandès ha assumit la seva responsabilitat en la manca d'èxits de l'equip.
Tenint en compte que Rijkaard no era l'elegit per dirigir el projecte de Laporta quan va arribar a la presidència, la jugada li ha sortit bé al Barça.
A la guinda Ronaldinho en el primer any del projecte se li van afegir els fitxatges de Deco i Eto'o per al segon. Va arribar la primera Lliga i l'impuls definitiu al seu futbol de creació.
En la seva tercera temporada (2005-06), el Barça va signar una de les seves millors campanyes de la seva història. Va guanyar la Lliga i també la 'Champions', la segona que ha conquistat el club català en la seva història i per la qual Rijkaard serà recordat.
Amb la victòria a París davant l'Arsenal (2-1), l'entrenador del Barça va entrar en el llibre dels rècords, perquè va ser la cinquena persona que va aconseguir la Copa d'Europa com a jugador i com a entrenador.
La darrera copa
A l'estiu de 2006, el Barça va aixecar la seva última copa amb Rijkaard -la Supercopa d'Espanya- i durant l'estada dels blaugrana a Montecarlo, per disputar la final de la Supercopa d'Europa davant el Sevilla, va ser quan va començar a visualitzar-se el declivi del projecte.
Aquell 25 d'agost el Barça va caure estrepitosament malgrat que era favorit (3-0). Aquell mateix dia, el club li va donar permís a Ronaldinho per participar en un acte publicitari, i la nit anterior la premsa va documentar una animada festa en la qual es van celebrar els títols aconseguits en la temporada passada.
Per a molts, a Mònaco va començar el declivi del projecte i a Tòquio, on va perdre la final del Mundial de Clubs, es va confirmar aquesta percepció.
En aquella temporada (2006-07) van sortir a la llum totes les esquerdes, no hi va haver manera de tapar-les. Samuel Eto'o va encendre una foguera amb unes declaracions contra Rijkaard i Ronaldinho per les quals no va ser sancionat.
Com que el Barça mantenia les seves opcions a la Lliga i en la 'Champions', Laporta va pensar que la inèrcia guanyadora tornaria, però no va ser així. El que abans era una virtut de Rijkaard -blindar el vestidor-, es va tornar en contra seu -tapar els seus jugadors-; tot va coincidir amb el declivi de Ronaldinho.
El Liverpool va eliminar el Barça de la 'Champions' i el Madrid de Capello es va emportar una lliga que els blaugrana creien seva. Rijkaard, que havia pensat a abandonar, es va sentir en deute amb l'entitat i va seguir al capdavant de la nau i Laporta va assegurar que havia pres nota i es va declarar disposat a acabar amb "l'autocomplaença" que s'havia instal·lat en el club.
Però no va ser així. Va arribar Thierry Henry i el Barça va completar un equip de luxe per tornar a la primera línia. Ronaldinho era cada vegada més assidu del gimnàs de La Masia i l'equip va caure en barrina.
La 'Champions' va ser l'únic que li quedava als blaugrana, un somni que es va diluir a Old Trafford. Aquella nit es va certificar el final del cicle Rijkaard al Barça. Després s'han precipitat els esdeveniments: el club s'ha decidit per Josep Guardiola i hi haurà una profunda renovació de futbolistes.
En cinc anys, Rijkaard ha guanyat molt cartell. Va arribar com un tècnic pràcticament desconegut i va mostrar a l'Europa futbolística la millor manera de gaudir veient jugar un equip, quan el Barça ho va brodar en la temporada 2005-06. L''home tranquil' ja busca nous horitzons.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
