Rijkaard assumeix la seva responsabilitat en la manca d'èxits

Molt pocs entre­na­dors en la història del Barça poden pre­su­mir d'un pal­marès com el seu. Frank Rijka­ard (Ams­ter­dam, 1962), que diri­girà demà el seu últim par­tit al Camp Nou, cinc anys després de la seva arri­bada se n'anirà amb cinc títols -entre ells una Lliga de Cam­pi­ons- i amb el record d'haver mar­cat una època, que encara va poder ser millor.

A Rijka­ard el van bate­jar com L'home tran­quil per la seva impas­si­bi­li­tat davant situ­a­ci­ons com­pli­ca­des. Sem­pre va defen­sar els juga­dors i aquesta acti­tud va aca­bar per con­dem­nar-lo, davant la inacció des de la junta direc­tiva, que mai va reac­ci­o­nar als senyals nega­tius que eme­tia el ves­ti­dor des de feia temps. De fet, l'entre­na­dor holandès ha assu­mit la seva res­pon­sa­bi­li­tat en la manca d'èxits de l'equip.

Tenint en compte que Rijka­ard no era l'ele­git per diri­gir el pro­jecte de Laporta quan va arri­bar a la pre­sidència, la jugada li ha sor­tit bé al Barça.

A la guinda Ronal­dinho en el pri­mer any del pro­jecte se li van afe­gir els fit­xat­ges de Deco i Eto'o per al segon. Va arri­bar la pri­mera Lliga i l'impuls defi­ni­tiu al seu fut­bol de cre­ació.

En la seva ter­cera tem­po­rada (2005-06), el Barça va sig­nar una de les seves millors cam­pa­nyes de la seva història. Va gua­nyar la Lliga i també la 'Cham­pi­ons', la segona que ha con­quis­tat el club català en la seva història i per la qual Rijka­ard serà recor­dat.

Amb la victòria a París davant l'Arse­nal (2-1), l'entre­na­dor del Barça va entrar en el lli­bre dels rècords, perquè va ser la cin­quena per­sona que va acon­se­guir la Copa d'Europa com a juga­dor i com a entre­na­dor.

La dar­rera copa
A l'estiu de 2006, el Barça va aixe­car la seva última copa amb Rijka­ard -la Super­copa d'Espa­nya- i durant l'estada dels blau­grana a Mon­te­carlo, per dis­pu­tar la final de la Super­copa d'Europa davant el Sevi­lla, va ser quan va començar a visu­a­lit­zar-se el declivi del pro­jecte.

Aquell 25 d'agost el Barça va caure estre­pi­to­sa­ment mal­grat que era favo­rit (3-0). Aquell mateix dia, el club li va donar permís a Ronal­dinho per par­ti­ci­par en un acte publi­ci­tari, i la nit ante­rior la premsa va docu­men­tar una ani­mada festa en la qual es van cele­brar els títols acon­se­guits en la tem­po­rada pas­sada.

Per a molts, a Mònaco va començar el declivi del pro­jecte i a Tòquio, on va per­dre la final del Mun­dial de Clubs, es va con­fir­mar aquesta per­cepció.

En aque­lla tem­po­rada (2006-07) van sor­tir a la llum totes les esquer­des, no hi va haver manera de tapar-les. Samuel Eto'o va encen­dre una foguera amb unes decla­ra­ci­ons con­tra Rijka­ard i Ronal­dinho per les quals no va ser san­ci­o­nat.
Com que el Barça man­te­nia les seves opci­ons a la Lliga i en la 'Cham­pi­ons', Laporta va pen­sar que la inèrcia gua­nya­dora tor­na­ria, però no va ser així. El que abans era una vir­tut de Rijka­ard -blin­dar el ves­ti­dor-, es va tor­nar en con­tra seu -tapar els seus juga­dors-; tot va coin­ci­dir amb el declivi de Ronal­dinho.

El Liver­pool va eli­mi­nar el Barça de la 'Cham­pi­ons' i el Madrid de Cape­llo es va empor­tar una lliga que els blau­grana cre­ien seva. Rijka­ard, que havia pen­sat a aban­do­nar, es va sen­tir en deute amb l'enti­tat i va seguir al cap­da­vant de la nau i Laporta va asse­gu­rar que havia pres nota i es va decla­rar dis­po­sat a aca­bar amb "l'auto­com­plaença" que s'havia ins­tal·lat en el club.

Però no va ser així. Va arri­bar Thi­erry Henry i el Barça va com­ple­tar un equip de luxe per tor­nar a la pri­mera línia. Ronal­dinho era cada vegada més assidu del gimnàs de La Masia i l'equip va caure en bar­rina.

La 'Cham­pi­ons' va ser l'únic que li que­dava als blau­grana, un somni que es va diluir a Old Traf­ford. Aque­lla nit es va cer­ti­fi­car el final del cicle Rijka­ard al Barça. Després s'han pre­ci­pi­tat els esde­ve­ni­ments: el club s'ha deci­dit per Josep Guar­di­ola i hi haurà una pro­funda reno­vació de fut­bo­lis­tes.

En cinc anys, Rijka­ard ha gua­nyat molt car­tell. Va arri­bar com un tècnic pràcti­ca­ment des­co­ne­gut i va mos­trar a l'Europa fut­bolística la millor manera de gau­dir veient jugar un equip, quan el Barça ho va bro­dar en la tem­po­rada 2005-06. L''home tran­quil' ja busca nous horit­zons.