Esports
El Madrid derrota el Barça 4-1
Per llegir la crònica del partit 'Minut a minut', clica aquí
Un suplici. Un martiri. Un passadís que va semblar un calvari. El Madrid va entrar pel passadís de campió i quan va sortir es va trobar el cel obert per obra i gràcia del Barça. L’equip blanc es va donar una passejada d’honor amb la complicitat deshonrosa blaugrana i no durant 30 segons, que és el que, en rigor, podia durar l’escenificació de fair play dels prolegòmens, sinó durant 90 minuts. Un partit insuportable en una temporada intolerable.
El conjunt de Rijkaard es va deixar la dignitat en l’esportivitat del preludi i va actuar amb la mateixa parsimònia amb què el club ha tolerat les absències dels autosancionats Deco i, sobretot, d’Eto’o. Al camp, el més lloable del Barça va ser actuar al passadís d’entrada, en què, per cert, Rijkaard va participar com un jugador més, com un culpable més, com un penitent més. El tècnic va donar l’última mostra de compromís amb uns jugadors ingrats i irresponsables en una nit de malson.
La psicosi del 5-0
El Madrid va entrar pel passadís i el Barça pel tub del madridisme. La psicosi d’encaixar un 5-0, curiosament quan Laporta havia apostat per un 0-5, va esgarrapar les ànimes del barcelonisme durant molts minuts i ja des de poc després del quart d’hora. Llavors ja havien marcat Raúl i Robben, i Gudjohnsen era castigat amb la substitució en plena descomposició blaugrana. L’àrbitre va afavorir molt el conjunt blanc, cert, però encara més escandalós va ser l’absentisme del conjunt de Rijkaard. Només Messi semblava de mal humor davant els olés de la grada i els crits de campeones, campeones. El Barça encara va comptar amb la decència que dues pancartes que insultaven Eto’o van ser retirades pels membres de seguretat del Madrid, però no va trobar més alleujament perquè el rival va anar a mossegar a la jugular i l’equip de Rijkaard, en un partit en què s’havia de trencar les banyes per no perdre de vista la segona posició, va ser cornut i va pagar el beure.
Còmplice de la festa blanca, l’escarni del Barça no es va concentrar en el passadís. Els culers que escampaven mails i sms per fer boicot a Tele-5 durant el passadís segurament van optar per fer zàping durant el partit o apagar el televisor directament. Durant el passadís hi havia un núvol de fotògrafs professionals per retratar les vergonyes del Barça, però el nombre d’aficionats amb la càmera de butxaca a la mà que van frisar per copsar l’històric moment es va triplicar a la grada.
Tot va ser dolorós. Fins i tot Bojan es va deixar dur per la inconsciència i va intercanviar la samarreta amb Casillas al descans, quan la humiliació del culer general estava en plena efervescència. Pecat de joventut en un Barça que va dormir ahir a l’infern de tant pecar.
Un suplici. Un martiri. Un passadís que va semblar un calvari. El Madrid va entrar pel passadís de campió i quan va sortir es va trobar el cel obert per obra i gràcia del Barça. L’equip blanc es va donar una passejada d’honor amb la complicitat deshonrosa blaugrana i no durant 30 segons, que és el que, en rigor, podia durar l’escenificació de fair play dels prolegòmens, sinó durant 90 minuts. Un partit insuportable en una temporada intolerable.
El conjunt de Rijkaard es va deixar la dignitat en l’esportivitat del preludi i va actuar amb la mateixa parsimònia amb què el club ha tolerat les absències dels autosancionats Deco i, sobretot, d’Eto’o. Al camp, el més lloable del Barça va ser actuar al passadís d’entrada, en què, per cert, Rijkaard va participar com un jugador més, com un culpable més, com un penitent més. El tècnic va donar l’última mostra de compromís amb uns jugadors ingrats i irresponsables en una nit de malson.
La psicosi del 5-0
El Madrid va entrar pel passadís i el Barça pel tub del madridisme. La psicosi d’encaixar un 5-0, curiosament quan Laporta havia apostat per un 0-5, va esgarrapar les ànimes del barcelonisme durant molts minuts i ja des de poc després del quart d’hora. Llavors ja havien marcat Raúl i Robben, i Gudjohnsen era castigat amb la substitució en plena descomposició blaugrana. L’àrbitre va afavorir molt el conjunt blanc, cert, però encara més escandalós va ser l’absentisme del conjunt de Rijkaard. Només Messi semblava de mal humor davant els olés de la grada i els crits de campeones, campeones. El Barça encara va comptar amb la decència que dues pancartes que insultaven Eto’o van ser retirades pels membres de seguretat del Madrid, però no va trobar més alleujament perquè el rival va anar a mossegar a la jugular i l’equip de Rijkaard, en un partit en què s’havia de trencar les banyes per no perdre de vista la segona posició, va ser cornut i va pagar el beure.
Còmplice de la festa blanca, l’escarni del Barça no es va concentrar en el passadís. Els culers que escampaven mails i sms per fer boicot a Tele-5 durant el passadís segurament van optar per fer zàping durant el partit o apagar el televisor directament. Durant el passadís hi havia un núvol de fotògrafs professionals per retratar les vergonyes del Barça, però el nombre d’aficionats amb la càmera de butxaca a la mà que van frisar per copsar l’històric moment es va triplicar a la grada.
Tot va ser dolorós. Fins i tot Bojan es va deixar dur per la inconsciència i va intercanviar la samarreta amb Casillas al descans, quan la humiliació del culer general estava en plena efervescència. Pecat de joventut en un Barça que va dormir ahir a l’infern de tant pecar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.