Ni a un Segona B
Si vas al camp d’un Segona B i te’n tornes amb derrota i tres gols en contra, n’hi ha per preocupar-se. Si ho acumules als 2 punts de 24 sumats a la Lliga, la cosa empitjora i agafa aires de drama. L’Espanyol tampoc va trencar ahir la mala ratxa en la visita al Poli Ejido en l’anada de la Copa en l’aparentment partit ideal per recuperar confiança. La van perdre, per molt que quedi el marge de reacció de la tornada, això sí, en un Lluís Companys desèrtic.
Mané va fer pocs canvis, però això tampoc és garantia de res. L’Espanyol va jugar contra un Segona B amb el guió de la Lliga: deixar-se dominar, tancar espais i sortir a la contra. La fórmula va funcionar d’entrada, la imatge és tema a part, quan en el pas pel primer quart d’hora Moisés s’avançava al porter en un còrner per fer el 0-1.
El problema és que l’Espanyol té la sort d’esquena. Fa poc, li surt menys i quan té opcions de treure el cap, rep una clatellada. Així, en l’inici de la segona meitat l’àrbitre auxiliar va assenyalar unes mans de Pareja que el sentit comú mai admetria com a penal. Jorge Molina va aprofitar el regal en l’1-1.
L’Espanyol va notar una fiblada de vergonya i va decidir-se a demostrar mínimament quin era l’equip de categoria superior. Les línies van fer un parell de passes endavant, els migcampistes es van apoderar de la pilota... i va aparèixer la xacra habitual de la falta de creació i pólvora. A sobre, una contra de Juli va suposar el 2-1 davant les esbroncades d’un Kameni que de nou va deixar la sensació de poder fer més.
Els jugadors amb talent creatiu són difícils de trobar a la plantilla de l’Espanyol, però Mané amb l’adversitat del marcador va recordar-se que Román estava present. A canvi va sacrificar Nené, dels pocs que havia dut perill, però l’argentí va donar-li la raó amb un toc d’alta qualitat dins l’àrea per fer el 2-2.
Expulsió de Moisés
I tornem a la cançó d’abans: sense temps de celebrar-ho i aixecar el cap per fi, Chico es va treure una canonada des de 35 metres per aplaudir i veure repetida en el 3-2. Acte seguit, Moisés, qui sap si frustrat perquè porta tres gols gairebé seguits i serveixen de ben poc, va plasmar la frustració periquita en forma de segona groga del tot estalviable i la consegüent expulsió.
La vergonya va poder més que la inferioritat i l’Espanyol va cercar l’empat, però la pilota es va passejar diversos cops per l’àrea sense trobar rematador. La fortuna, però, segueix ignorant els designis blanc-i-blaus, incapaços de guanyar, sigui quina sigui la categoria del rival. Queda la tornada, més calvari que motivació.
