Caravana trista
LLiga BBVA
L’Espanyol va directe a Segona. En té tots els símptomes. Ahir va rebre una clatellada moral d’aquelles que cal ser un déu grec per refer-se’n. Com fa una setmana el Madrid, el Vila-real va treure un premi del no-res per avançar-se i dormir durant la resta de partit amb el cap posat en el duel de Champions. Els blanc-i-blaus van dominar, van tenir grans ocasions, però la sequera té dimensions bíbliques. Luis García i Tamudo ho van insinuar i l’asturià ho va confirmar en enviar un penal al travesser. I l’equip no va aixecar el cap, per molt que gairebé 3.000 periquitos es deixessin la gola a les graderies. Trista caravana.
Hi havia dos motius per sortir amb algun punt al sarró de Vila-real. Per un costat, la necessitat de retallar els sis punts respecte a les places de permanència i, per l’altre, recompensar la caravana periquita al Madrigal, amb gairebé 3.000 seguidors a la graderia. Pochettino va moure peces per intentar-ho, amb Tamudo de titular i Sergio Sánchez reciclat a migcampista.
El Vila-real va sortir despert i Nihat va avisar tot just començar. Un miratge, perquè els valencians tenien el cap en un altre lloc. A Atenes, concretament. El problema és que tot li surt al revés a l’Espanyol. No hi ha equilibri. Tot és mala sort, sense contrapunt. I ben aviat va quedar clar. Al minut 14, Diego López oferia una lliçó de cap fred girant-se damunt la línia per evitar l’autogol. Tot seguit, mala sortida de Kameni, relliscada en intentar rectificar i gol de Fuentes. Per on? Pel centre, a mitja alçada, amb el camerunès caient.
El gol va ser una clatellada de doble efecte. El Vila-real va passar a dormir i els nervis van tenallar l’Espanyol, que no va oferir arguments per desfer l’empat, amb els locals còmodes en el duel de no futbol.
La segona part va arrencar amb recurs ambiciós de Pochettino donant entrada a Rufete. L’Espanyol va trobar vies per on fer mal al Vila-real, però una setmana més l’equip menys golejador de Primera va tornar a mostrar per què. Diego López va robar a Luis García l’empat a un pam i Tamudo va enviar als núvols una centrada que duia el segell del gol.
Punt final
Faltava la traca final, la gran demostració que tot surt al revés. Al 65, Godín feia caure Nené i Luis García veia l’oportunitat de trencar una sequera que ha superat una volta sencera. L’asturià hi va deixar l’ànima, traient tota la ràbia de dins i topant amb el travesser.
No hi va haver més. No hi ha ment que aguanti tant d’infortuni. Ni la de Luis García ni la de l’equip, que es va enfonsar. Ara comencen els duels directes, però el cop d’ahir és dels que deixen empremta. Podran aixecar el cap?
