Laporta defensa Oliver

Joan Laporta manté la confiança absoluta en Joan Oliver. Així ho ha fet públic aquest dissabte, durant el desplaçament de l'equip a Màlaga, perquè no hi hagi dubtes de la seva posició arran de les auditories de seguretat que va encarregar el director general del club sense avisar tres dels vicepresidents afectats. Després de dos dies sense fer valoracions sobre el cas i de deixar que el mateix Oliver s'expliqués davant l'opinió pública, Laporta mostrarà tot el seu suport al qüestionat Oliver i a la versió que va oferir dijous, segons ha pogut saber aquest diari.

El màxim dirigent blaugrana considera que s'està sent molt injust amb Oliver i el defensarà amb la màxima contundència, a l'estil del que ha fet amb el secretari tècnic, Txiki Begiristain, que també ha estat discutit amb persistència en un sector de l'entorn. Laporta confia que així la polèmica quedi limitada i que s'hagin malmès el mínim possible les aspiracions de qui sigui el futur candidat continuista.

La tempesta mediàtica

Mentrestant, en el mateix sentit que Laporta, la resta de la junta directiva fa pinya i mira de minimitzar el cas i calmar la tempesta mediàtica que no cessa. El club pretén que l'escàndol acabi morint per si sol, tot i que la pressió periodística sembla que va en augment. A l'espera del que pugui passar, la pròxima reunió de la junta podria ser dimarts abans del partit contra el Dinamo o divendres a la comissió delegada.

En aquest sentit, un dels vicepresidents afectats per l'auditoria de seguretat a què van ser sotmesos sense saber-ho apunta que, arran d'aquell episodi de l'abril passat, hi ha hagut "canvis de conducta i decisions encertades" a l'entitat. Segons aquesta font, els vicepresidents no tan afins a Joan Laporta i al seu nucli dur -format pel president, el vicepresident Alfons Godall, el directiu Xavier Sala Martín i Oliver- han estat des d'aleshores "més informats en el dia a dia i s'ha complert el que ens van dir". "Estem més a gust", sentencia la mateixa font.

Tot i els moments de tensió viscuts quan va esclatar el cas internament, els quatre vicepresidents afectats -Jaume Ferrer, Joan Boix, Joan Franquesa i Rafael Yuste- van descartar dimitir -en part perquè si ho fessin haurien de presentar avals per presentar-se a la presidència- i no van tenir prou força perquè Oliver plegués. Segons va explicar ahir RAC 1, Ferrer va estar a punt d'arribar a les mans amb el director general.

La crisi va ser profunda, però no va transcendir ni al primer equip -que estava a punt de guanyar el triplet- ni tampoc a alguns directius, que se n'han assabentat ara. Tampoc va arribar a la premsa, cosa que va ajudar perquè no es generés una sensació d'escàndol. El foc es va anar apagant, pels pactes assolits i sobretot perquè els interessos eren i són comuns davant els candidats opositors. Ara tot s'ha sabut públicament, quan la guerra ja no ho és i hi pot haver un candidat de consens, però molta gent s'ha quedat perplexa que el cas es pugui tancar com si no hagués passat res. Ha prescrit l'assumpte, diuen dins la junta, i no té sentit remoure'l més.