Laporta guanya el pols

Davant Jaume Fer­rer, Rafael Yuste, Joan Boix i Joan Fran­quesa, els qua­tre vice­pre­si­dents sot­me­sos a una audi­to­ria de segu­re­tat per ordre de Joan Oli­ver, sense que ells ho sabes­sin, Joan Laporta va mos­trar ahir la seva força i va exhi­bir “la una­ni­mi­tat” de la junta en favor de l’actual direc­tor cor­po­ra­tiu. Així el sec­tor crític de la direc­tiva, que tenia pre­vist qüesti­o­nar la feina d’Oli­ver i inten­tar forçar-ne la des­ti­tució, es va aca­bar esvaint com el fum, com ja havien indi­cat algu­nes fonts els dar­rers dies a aquest diari, sigui per una qüestió tàctica en clau elec­to­ral o perquè no tenien sufi­ci­ents suports.

Després de gai­rebé qua­tre hores de reunió, el pre­si­dent del Barça va expli­car que ell mateix havia pro­po­sat si algú volia par­lar del tema, però cap direc­tiu va fer el pas i ningú va posar pegues ni al ren­di­ment ni a la con­tinuïtat d’Oli­ver, segons va rela­tar Laporta, davant l’assen­ti­ment dels qua­tre inves­ti­gats des de la pri­mera fila. “Era un tema tan­cat fa sis mesos i cap com­pany ha con­si­de­rat oportú reo­brir-lo. No hi ha res més a dir”, va afir­mar repe­ti­da­ment Laporta davant les dife­rents pre­gun­tes dels peri­o­dis­tes.

Con­tracte sense blin­dar
El que sí que va expli­ci­tar Laporta, sense que ningú li ho demanés i fent-ne quasi osten­tació, va ser el sou anual d’Oli­ver, un altre aspecte que havia gene­rat polèmica. “600.000 euros més incen­tius”, va dir. “Li vam aug­men­tar el sou fa uns mesos. Fa una funció essen­cial. És intel·ligent, com­pe­tent, amb una capa­ci­tat enorme de tre­ball i valent. És un sou en con­sonància amb la importància del seu rol”, va argu­men­tar Laporta, que va des­ta­car que el con­tracte no té cap tipus de blin­datge per volun­tat d’Oli­ver. Amb aquest aug­ment, el direc­tor cor­po­ra­tiu cobra gai­rebé el tri­ple que la seva pre­de­ces­sora en el càrrec, Anna Xicoy, ces­sada després del vot de cen­sura el juliol del 2008. Xicoy, de la con­fiança de l’exvi­ce­pre­si­dent Fer­ran Sori­ano, cobrava 220.000 euros més incen­tius.

El cas és que Oli­ver, que va negar tenir res a veure amb un edi­to­rial de la Fun­dació Cata­lu­nya Oberta dema­nant la des­ti­tució d’alguns direc­tius, tot i ser-ne mem­bre, va man­te­nir-se impertèrrit al cos­tat de Laporta. La seva imatge era de satis­facció, com si hagues­sin mar­cat ter­ri­tori de cara al futur debat per una única can­di­da­tura con­ti­nu­ista, per més que en aquests moments tot apunti a dues opci­ons, una lide­rada per Alfons Godall –un dels absents a la sala de la premsa, com Xavier Sala i Martín– i l’altre per Fer­rer. Ajor­nada la decisió final almenys fins després del Mun­dial de clubs a Abu Dhabi, Laporta va ins­tar la seva junta a “cen­trar-se en l’obra de govern” i va dema­nar a l’entorn “tran­quil·litat i remar en la mateixa direcció”.