"Treballo i vaig a la meva"

Ha acabat la pretemporada de F-1 i és el moment de parlar amb Jaume Alguersuari (Barcelona, 23-3-1990) perquè faci un balanç del passat més immediat i expliqui el present. El que el barceloní espera del futur és de fàcil intuir simplement escoltant com s'expressa. Respon ràpidament, va sempre directe al gra i manifesta una seguretat en si mateix gens habitual en un vailet de només 19 anys.

M'agradaria saber què ha passat durant l'hivern i el perquè del retard en l'anunci que continuava com a pilot titular de Toro Rosso.
A mi també m'agradaria saber-ho, la veritat. Suposo que ha sigut un tema entre Red Bull i Toro Rosso. Suposo que van tenir algun petit problema, encara no ho sé. Només sé que després d'Abu Dhabi tenia el contracte firmat amb Red Bull i no estava al cas de la situació. Ara estic content perquè tinc el meu lloc com a pilot i estic molt motivat.

Durant aquest període d'inconcreció què feia. L'orientava algú?
A Red Bull han tingut la decisió de posar-me a la fórmula 1 i tenen la decisió de treure'm de la fórmula 1 quan ells vulguin. Soc un treballador més. Tinc 19 anys, m'han donat suport des dels 15 i em sento totalment vinculat a l'escuderia. He treballat molt dur i no m'imaginava mai que pogués estar fora de la fórmula 1 des de l'any passat fins aquest. Al cap i a la fi, va ser una decisió seva, no meva, de posar-me a la fórmula 1.

El que ha fet fins ara i el que està fent obeeix al fet que hagi agafat algun pilot com a referència?
Sempre hi ha referents. A Red Bull tenim principalment Vettel, que ha sigut una mica qui ha ensenyat el camí per arribar fins aquí. Ha sigut una mica la punta de llança del júnior team. Després va arribar Buemi i després jo. L'objectiu és molt clar, entrar a Toro Rosso, desenvolupar-te com a pilot i ser campió del món amb Red Bull. Aquest és l'objectiu de cada pilot que entra a Toro Rosso i de cada pilot que està en la F-1.

Veig que està molt segur de vostè mateix, però en aquest equip hi ha uns antecedents amb Scott Speed i Sébastien Bourdais. En la F-1 es pot sentir realment segur en el seu lloc?
Mai estàs segur del que pot passar, perquè la vida fa moltes voltes. Però sí que estic segur d'una cosa. Tinc 19 anys i estic aquí, a la F-1. Si amb 19 anys he arribat fins aquí, amb 20 i 21 puc fer encara moltes més coses. Per tant, no tinc cap problema, confio en mi mateix, sé les meves possibilitats i el que podem fer. I sé que si no estic al nivell treballo més i hi arribo. De mica en mica treballo i vaig a la meva.

L'any passat, abans que pugés al cotxe al GP d'Hongria hi havia qui deia, o insinuava, que podria ser una xicana mòbil, que arribava a la F-1 sense experiència i que això era delicat. Va començar bé, fent callar aquella gent, però tinc la sensació que després no hi va haver una progressió. M'equivoco?
Probablement és una opinió personal

Però vostè, què considera?
Considero que el treball es va fer bé. Considero que l'any passat no estava preparat, perquè no em van poder preparar. Em van trucar amb una setmana d'antelació i aquella era la situació. Era un nen, no estava preparat en cap sentit i, per tant, era impossible fer un resultat. No es podia fer un resultat, no era manera. Vaig entrar en la Q2 en les tres últimes curses i vaig estar entre els quinze més ràpids. Les curses eren una altra història. Era un dipòsit que no havia portat mai, amb 90 o 100 quilos de benzina, i no estava acostumat a gestionar un cotxe amb tanta càrrega. Aquest any hem pogut provar moltes més càrregues de benzina i he pogut tenir l'oportunitat de gestionar un cotxe molt més difícil de portar. Per tant, estic superorgullós de la feina que vaig fer l'any passat. Si aquest any ho faig bé no és per casualitat, no és una sorpresa. La sorpresa va ser l'any passat, quan havia de fer un treball pel qual no estava preparat. Una metàfora, seria com posar-me a la guerra d'Iraq amb una pistola d'aigua i els altres amb metralletes. És exactament el mateix.

L'any passat deia que hauria estat millor entrar en la F-1 el 2010. Encara ho manté?
Sí i no. Crec que sí, perquè, obviament, no estava segur del que m'estaven demanant, de debutar en la F-1. No estava preparat, era massa jove. Per la F-1 estàs preparat amb 20 o 21 anys, o 22, que és quan estàs en el millor punt. Tot és un procés. Red Bull m'hi va voler pujar, era el més jove, se suposa que era la punta de llança del júnior team i em van trucar una setmana abans d'Hongria. M'han servit de molt aquelles vuit curses per saber què és una cursa de F-1. Ara arribo a Bahrain sabent que és una cursa de F-1, ara tinc armes per defensar-me. L'any passat no en tenia, cada cursa era una història nova, cada entrenament del divendres provàvem una cosa nova i, per tant, en certa manera desprestigies la teva imatge i la gent desconfia de tu perquè no veu resultats. Al cap i a la fi, la gent només mira el número, no el com i el perquè. Aquest any serà una situació completament diferent, amb temps i experiència. És molt simple.

Aquelles vuit curses el van permetre trencar algun estereotip que tingués de la F-1?
D'alguna manera, el respecte. Ara em sento familiaritzat amb el meu món de la F-1. L'any passat havia d'arribar a fer els temps de Buemi, havia d'arribar a veure la telemetria de Vettel i fer el que feien ells. Aquest any em sento més familiaritzat, ara trepitjo fort.

Vostè encara es considera un rookie?
No. Crec que encara tinc moltes coses a millorar i que l'equip té moltes coses a millorar. L'any passat era un rookie i aquest ja no ho sóc. Sóc un xaval jove, que sigui o no el més jove de la F-1 no m'implica res. Jo vull ser campió del món, vull guanyar, vull arribar. I l'única manera com ho puc fer és treballant més que els altres

I els altres, el consideren un rookie?
No sé què n'opinen els altres, suposo que sí. Em consideren jove, han vist que estic arribant i que sóc molt més competitiu que l'any passat. Hi ha moltes opinions.

Què és el millor que ha sentit a dir de vostè, com a pilot de F-1?
No ho sabria respondre. S'han dit moltes coses, han parlat molt malament, han parlat molt bé... No em preocupa el que diguin els demés. Em preocupo pel que penso jo i el que pensin el Dr. Helmut Marko, Dietrich Mateschitz i Franz Tost, que són els que estan al meu costat i m'han donat suport. El que diguin els demés no és de la meva curiositat.

El Toro Rosso del 2010 és molt diferent del de l'any passat?
Té la mateixa base. Ara ja no tenim la tecnologia de Red Bull i ens ho fem tot nosaltres, a Faenza. Crec que tenim un cotxe competitiu i que estem en una millor posició que l'any passat, però és difícil de quantificar-la. Els temps poden variar molt segons les càrregues de benzina. Considero que podem fer un bon treball perquè els dos pilots ho hem de fer millor que els altres. No tenim una màquina com Ferrari ni com Red Bull, però esperem estar entre els deu o dotze primers, és l'objectiu.

Amb els pocs mesos que fa que és a l'equip, ha pogut participar en el desenvolupament del cotxe i aportar idees?
Sí, hem treballat molt dur tot aquest hivern, sabent els punts febles i els punts forts del cotxe de l'any passat i hem intentat fer una base com la de l'any passat però encara millor.

El diàleg tècnic amb Buemi i els enginyers i la manera de posar el cotxe a punt va per camins paral·lels o respon a dos estils diferents?
Tenim coses en comú i coses diferents. Al cap i a la fi el pilotatge és personal, igual que en l'època de Senna i Prost [a McLaren]. Cadascú tenia una manera diferent de conduir. Hi ha pilots que arrisquen més i hi ha pilots que veuen abans el límit del cotxe. Depèn de cadascú. Crec que Buemi i jo tenim coses en comú però hi ha moltes coses en què no és així. Tenim maneres diferents de treballar, segur.

I quan pren una decisió, se sent segur?
Sí, perquè al cap i a la fi quan fas un examen a la universitat i saps què estàs fent i estàs segur de tu mateix no mires el del costat. Si no estàs segur, segurament ho mires però pot ser que s'hagi equivocat. Aquí l'únic que val és la teva decisió i que estiguis segur de tu.

Ara mateix, el pilot mana sobre el cotxe o continua sent el cotxe que mana sobre el pilot?
Afortunadament, ara mano sobre el cotxe. L'any passat ell em manava, i era normal. Per tant, sóc més competitiu, tinc més coneixement del cotxe i soc més ràpid en cursa. Tot és una conseqüència del treball i del temps.

La pretemporada ha estat tal com l'havia previst. Ha pogut acabar tot el programa?
Tenim un dels millors cotxes en simulació de cursa. És molt constant i degrada molt poc els pneumàtics del darrere. Ens cal treballar la qualificació, ho hem fet molt poc. Hem treballat molt poc amb poca benzina. Hi ha cotxes que van molt bé amb molta benzina i quan els descarregues no hi van tant. I d'altres que és a l'inrevés. Cal un compromís entre les dues situacions, perquè el set-up del cotxe en qualificació i cursa és el mateix, perquè no es pot canviar. Serà més complicat per a tothom. Si vols qualificar molt bé, potser no vas tan bé en la cursa. Si vols fer una cursa molt sòlida, pot ser que en la qualificació no vagi tan bé. És un compromís.

Toro Rosso guarda alguna sorpresa amagada per al Gran Premi de Bahrain?
Alguna cosa tenim. Aquí [al Circuit de Catalunya] el cotxe és força semblant al de Jerez. Sauber, Force India i Williams han posat paquets aerodinàmics nous per a aquests tests i han millorat tres o quatre dècimes. A Bahrain estaran com ara o fins i tot millor. Nosaltres hem de procurar mantenir-nos més amunt i millorar encara el cotxe.

Què en pensa que aquest any hi hagi a la graella dos pilots [Schumacher i De la Rosa] que per edat quasi podrien ser el seu pare?
Està bé. Crec que l'edat és un factor important, sobretot quan ets jove. Són pilots molt experts, que coneixen molt bé la F-1 i està bé tenir-los a la graella. Res especial.

I equips com ara Lotus i Virgin, fins ara tan lents, creu que han de tenir un lloc en la F-1?
La fórmula 1 ha de tenir la seva essència i el seu punt de sortida. Tinc molt respecte per a tots els equips i tots els pilots. L'únic que espero és que desenvolupin el cotxe, que siguin competitius i que estiguin rere nostre.

Vostè a Toro Rosso i Miquel Molina amb Audi al DTM. Dos professionals procedents del Joves Pilots del Circuit de Catalunya. No creu que això hauria d'incentivar encara més aquest programa?
Crec que és un gran programa. Tenim molta sort de ser a Catalunya i tenir un programa que aposti pels joves pilots i busqui nous talents.

Però és que ara no se'n sent a parlar, d'aquest programa. Sembla com si l'haguessin rebaixat.
No en tinc ni idea, estic a Red Bull. Suposo que tenen un punt de sortida amb més pilots joves però no sé com funciona.

Està preparat perquè si li surten bé les coses se'l qualifiqui de pilot espanyol i, en cas contrari, de pilot català?
Estic preparat per a totes les situacions que surtin en la vida. Jo dic visca Catalunya i viva España. Estic al centre, no m'agraden els extrems. Porto amb molt d'honor, molt orgullós, les dues banderes, la catalana i l'espanyola, en la meva granota des que tenia 15 anys. Tenim la nostra cultura i, d'alguna manera, el nostre petit estat. I Espanya és Espanya. Estic al centre. M'encanta Espanya i m'agrada Catalunya, i no tinc problemes amb què em diguin Jaume, Jaime, Giacomo o James. Em poden dir de tot i, per tant, no tinc problemes amb ningú.

Donem per fet que en la F-1 tots els pilots són bons però vostè sap que també n'hi ha alguns que són boníssims i no hi han pogut entrar. El molesta si el consideren un privilegiat?
Suposo que tots que els hi estem som uns privilegiats. Els millors pilots del món estan en la F-1 i, per tant, crec que tots som uns privilegiats. Segur.