Apologia del rei Messi
Copa del Rei
CLICA AQUÍ PER LLEGIR LA CRÒNICA DEL PARTIT MINUT A MINUT
El Barça no és rei, ni tan sols reial –ni falta que fa–, però ara mateix regna sobre els terrenys de joc que trepitja i ahir va fer de Rei d’Orient regalant la vista als seus seguidors i de passada als rivals amb un partidàs al Vicente Calderón que, si no hi ha hecatombe dimecres que ve al Camp Nou, li valdrà la classificació per als quarts de final de la Copa del Rei.
El partit, segons totes les previsions, apuntava a duel d’altura, però el Barça el va escalar amb tanta suficiència, amb tanta excel·lència, amb tanta eficàcia, que al final no hi va haver més color que el groc que va vestir ahir el Barça i el del festival d’un Messi que va reaparèixer vestit de número u mundial i que es va endur un hat trick i l’ovació de l’afició local quan va deixar el camp.
Dubtes gratuïts
L’equip blaugrana va desmentir tots els dubtes que havia suscitat l’absència de la llista de set titulars del partit de dissabte passat. Una cosa és que Guardiola vulgui aquesta Copa del Rei, i una altra que s’hi deixi els principis, el mètode o la frescor que necessita el seu equip per anar diumenge a Pamplona a perseguir la quinzena victòria a la Lliga.
Per molts, prescindir ahir d’Eto’o, Xavi, Valdés i Guddy, a més dels tocats Puyol, Márquez i Hleb, era fer apologia del risc, però mentre uns quants esperaven el resultat del Vicente Calderón per qualificar la maniobra de valenta o temerària, el tècnic aconseguia revitalitzar el seu fons de plantilla, refrescar alguns dels jugadors que suporten més el pes de l’equip i a sobre competir a un nivell excel·lent en una eliminatòria de Champions.
Ho era, efectivament, però no ho va semblar en absolut, perquè durant la totalitat dels 90 minuts hi va haver un equip molt superior a l’altre, prou superior com per deixar l’eliminatòria vista per a sentència i desesperar un rival que no va trobar més argument que buscar les cames rivals –una vermella i set grogues– per rescabalar-se de la temuda sensació d’impotència.
No hi ha secrets. És cert que van sortir de l’equip set jugadors titulars contra el Mallorca, però hi van entrar Messi, Iniesta, Alves, Busquets, Keita i Piqué, és a dir, sis titulars en qualsevol altre partit de Lliga. Guardiola juga a això des del principi de l’exercici i aquí en tenim els beneficis.
Van ser justament Alves i Messi, dos dels sis esmentats, els que van disparar les diferències del partit, com a gestors materials dels tres gols culers al Calderón, però seria injust no centrar la descripció i anàlisi de la superioritat barcelonista en el gran partit col·lectiu que va fer l’equip, que va superar el rival a totes les zones del camp, començant per la seguretat de Pinto, l’ordre i anticipació de la defensa, la pressió i bona circulació d’un migcamp més musculós de l’habitual i, ara sí, la intimidació de Messi.
Alves el va assistir magníficament d’esperó en el primer i també en el segon (previ penal) amb una centrada precisa. El tercer (virtual) se l’hauria fet sol i hauria estat de DVD si no hagués estat pel travesser, però finalment va arribar (el real) prèvia assistència d’Iniesta. L’argentí va decidir, va posar en evidència més d’un i sobretot va impressionar.
