Els becaris de l'hoquei

"Posa'm Chaves al nom, com l'Hugo [Chávez], que m'agrada molt". En Carlos té 19 anys, però ben aviat es desmarca d'altres nois de la seva edat. I no només per la consciència política. La seva vida va canviar l'estiu passat, després d'un partit d'hoquei jugat amb el Petro Luanda, el seu equip a la capital d'Angola, en una precària pista on no hi havia ni tanques.

Enmig d'aquell garbuix de jugadors apilats al centre de la pista, el nou seleccionador angolès, el català Miquel Umbert -o, com ells el coneixen, el Mestre- va veure en el Carlos un projecte de futur. Amb ell i amb Umberto da Silva, 3 anys més jove, va posar en marxa el conveni entre la Federació Angolesa i el GEiEG, club del qual Umbert és coordinador esportiu. Els dos jugadors s'integraven a l'hoquei base del Grup.

El sí definitiu va arribar al setembre. "No m'ho creia", admet el Carlos. "Era un somni que no pensava que es fes realitat". Els dos companys d'equip van iniciar un viatge de 5.500 quilòmetres. "Fins llavors només havíem volat en avions militars, sense seients", explica l'Umberto, el més jove i tímid, almenys fora de la pista.

"L'adaptació va ser difícil, sobretot pel clima. Jo ja m'he posat malalt quatre vegades", bromeja Chaves. Els dos joves van arribar únicament amb roba d'estiu, i el club va organitzar una col·lecta per omplir-los l'armari. A banda d'això, la Federació paga les despeses de tots dos, inclosa una compensació a les famílies que els han acollit a Girona, de manera que al GEiEG no li costa ni un euro comptar amb ells.

Des de fa mig any, el seu dia a dia consisteix a passar tantes hores com sigui possible en una pista, al gimnàs o veient partits. "Sempre hoquei, hoquei i més hoquei". El que més recorden és el Maçanet-Reus, en què Pedro Gil va marcar 4 gols. "Em va impressionar", explica l'Umberto, que guarda una foto amb el davanter roig-i-negre. En una escapada a Barcelona, el Carlos va convertir-se en fan de Sergi Panadero, "un totterreny".

Enmig d'aquest horari tan atapeït, també troben hores per estudiar català i castellà. De cara al curs vinent, el Carlos vol entrar a la universitat i el Carlos aprendre algun ofici. "Bomber", pronostica. Dels tràmits necessaris se n'ocupa una de les secretàries del club, a qui han batejat com a Mama Dora.

Una oportunitat única
El setembre també pot portar noves oportunitats esportives. El GEiEG és segon de la Primera Divisió, i té a tocar el retorn a l'OK Lliga, on només ha estat un dels seus 73 anys d'història. "Pensem que poden arribar a aquest nivell", assenteix Israel Umbert, fill del seleccionador angolès i entrenador del primer equip gironí. "El Carlos destaca per la intel·ligència sobre la pista, mentre que l'Umberto és fort i tècnic. L'evolució fins ara ha estat bestial". Chaves aprofundeix: "Veiem equips que tenen molt bona lectura del joc. A Angola tot va d'una banda a l'altra".

"No fan rebequeries, com d'altres nois", celebra Umbert. Els dos jugadors saben que disposen d'una oportunitat única, i que se'ls exigirà molt quan tornin al seu país. I tenen un mètode per saber si segueixen el bon camí: "El més important és que el nostre treball agradi al Mestre".