Que el Barça no pari
El Barça reprèn contra el Vila-real el fil d'un 2009 impossible de millorar
L'exigència no s'atura en un gener marcat per les baixes de la copa d'Àfrica
L'any passat el va iniciar a 12 punts d'un Madrid que ara sembla més fort
El xiulet inicial del Barça-Vila-real ha de ser un punt i seguit. Prou significatiu per deixar enrere els èxits del 2009 i la festa que hi haurà a l'estadi pocs minuts abans, quan la plantilla ofereixi a l'afició les sis copes assolides l'últim any. Però no tan radical com per oblidar cap dels signes d'identitat que han fet gran aquest equip ni per perdre el fil d'un projecte basat en la constància. Cal tornar a motivar-se, com si no s'hagués guanyar res, però enfortits per la confiança que donen els èxits i la feina feta. Al Barça, l'exigència no s'atura i, sovint, el crèdit dura el que una rematada rival tarda a creuar la línia de gol. Fa pocs dies que Guardiola banyava en llàgrimes els èxits històrics del 2009 i ara ja li toca lamentar les adversitats d'un gener especialment delicat. A les baixes de Touré i Keita, que aquest mes disputaran la copa d'Àfrica, s'afegiran avui les absències de Jeffren i de Messi, un jugador bàsic en la creació a qui el tècnic ha donat descans. El calendari, a més, tampoc perdona. Primer serà un Vila-real en progressió el que posarà a prova en la lliga la seva capacitat d'arrencada i dimarts l'espera el Sevilla, un rival de primera línia per a la copa del Rei. Nous reptes, més dificultats i menys efectius. Ara, el repte més immediat és demostrar que la plantilla és prou àmplia com per afrontar la marxa dels internacionals africans i que no calia recórrer al mercat d'hivern. El fet que la majoria de sud-americans hagin decidit escurçar les seves vacances és un bon presagi. La millor notícia, però, és la tornada de Gabi Milito, que ja està a punt per reaparèixer, i també la regularitat d'un equip en què tots els invents solen aprovar amb nota. Per mantenir la fortalesa del mig del camp, Guardiola confia en Márquez i Txigrinski i en l'aportació dels joves del planter. Al davant, s'espera Bojan, que de moment no s'ha desgastat gens i que si no juga avui –el més probable és que sigui Pedro el que acompanyi Ibrahimovic i Henry– segur que el de Linyola ho farà quan arribi la copa.
Si la temporada passada el Barça va iniciar el 2009 amb 12 punts d'avantatge sobre el Real Madrid, aquesta vegada ho fa amb només 2 i amb la sensació que la lliga serà llarga i feixuga. La lògica diu que els blancs aniran per bé a mesura que les noves figures es vagin conjuntant i que el fet d'haver caigut eliminats de la copa els pot beneficiar en la lliga i la Champions. El 2010, doncs, presenta reptes d'envergadura. El primer pas s'ha de fer contra un Vila-real que va començar la lliga en posicions de descens, amb un Valverde molt criticat, però que ha acabat remuntant el vol: en la lliga és novè després d'haver encadenat tres victòries seguides, a l'Europa League va superar la primera lligueta i en la copa també va resoldre el primer tall i té un rival assequible com és el Celta en els vuitens.