Els centrals, protagonistes
Una exhibició més de Piqué, que va aguantar l'equip al primer temps
Márquez, en canvi, evidencia que continua lluny del seu nivell
A mesura que avancen les jornades, si hi ha un jugador que s'està guanyant la condició d'indiscutible aquest no és cap altre que Gerard Piqué. Intimidatori, ràpid i sobrat de confiança, el barceloní va ser un dels puntals en què es va agafar ahir el Barça per no sortir escaldat de Stuttgart. En una primera part que va recordar molt la que el Barça va fer la temporada passada a l'estadi Gerland de Lió –en el mateix punt de la competició i que curiosament va acabar amb el mateix resultat que ahir–, Piqué va ser dels pocs que es va salvar. E l fet que el Barça fos incapaç de dominar el mig del camp va originar que l'Stuttgart arribés amb molta facilitat als volts d'un Valdés –dues bones intervencions del de l'Hospitalet (33' i 41') van impedir que la ferida al descans fos més gran– que va tenir en Piqué el seu millor aliat. Contundent quan va ser necessari, va saber aguantar el tipus en una defensa que va estar molt lluny del seu millor nivell. A més, el central va tornar a ser providencial en l'empat. Seva (amb el cap) va ser l'assistència que va permetre a Ibrahimovic empatar el partit en la segona part. L'únic, però, que es pot recriminar a Piqué va ser la perillosa falta que va fer a l'últim minut (li va costar la targeta) al llindar de l'àrea que l'Stuttgart no va saber aprofitar. Si Piqué va ser la cara, la creu va ser Rafa Márquez. El mexicà va tornar acreditar que està molt lluny del seu millor nivell. Fora de forma, i terriblement lent, el mexicà va patir molt amb un Cacau que el va deixar en evidència cada vegada que s'hi va encarar. Márquez és el primer que sap que no està bé. L'experiència i la col·locació l'han salvat en més d'una oportunitat. Ahir, no va ser el cas. En el minut 22 (i fruit d'aquell punt de velocitat que li falta) va veure una groga que el va condicionar tot el partit. De fet, el col·legiat holandès li va perdonar dos cops la segona groga (quan s'arribava al descans va fer un possible penal a Gebhart), una circumstància que va fer que Guardiola, a mitja hora del final, el substituís (va entrar Milito) per evitar acabar en inferioritat. Mals temps per a un jugador que a Europa no pot donar aquesta imatge. El Barça i Guardiola necessiten recuperar-lo.
Europa torna a veure Milito 22 mesos després
Vint-i-dos mesos després de lesionar-se a Old Trafford –en les semifinals que van significar el final de l'era de Rijkaard–, la màxima competició continental va tornar a veure jugar Gabi Milito. L'argentí va disputar ahir el seu desè partit de Champions. Un triomf més per a un jugador que ha estat un exemple de persistència. Després de tornar en la copa i en la lliga, l'argentí va completar ahir el cicle.
