Vuit de la casa, i sense Puyol
En l'onze inicial tot el mig del camp i tot l'atac era de la Masia
Valdés va estar perfecte en aturar a Zigic la pilota de l'empat a un gol
Sense el capità, Milito continua fent passes de gegant recuperant el ritme
El segon contra el tercer en la lliga, amb la pressió d'haver de recuperar el lideratge després de l'empat d'Almeria. I el Barça va sortir a la gespa amb l'onze més casolà de la temporada, amb vuit homes formats a la Masia. Només Milito, Maxwell i Dani Alves no s'han fet homes a l'ombra de la bandera blaugrana, a l'ombra de la Masia, que acull els somnis de tants joves. De fet, si Carles Puyol no hagués estat baixa de darrera hora per uns problemes a l'esquena, potser hauríem vist un onze amb nou futbolistes formats a casa, però sense el capità va ser Milito el company de Gerard Piqué a l'eix de la defensa. L'argentí va demostrar que continua recuperant el ritme a passes de gegant i va firmar un bon partit al costat d'un Piqué que tot i alguna errada en la sortida de pilota va ser qui va posar el caràcter que sol posar Puyol.
L'onze que controlava des de la llotja Guardiola, i des de la banqueta un seriós Tito Vilanova, era tot casolà de la defensa cap endavant. Sergio Busquets donant equilibri; Xavi i Iniesta encarregats de l'ordre i de marcar el ritme, i oberts a les bandes, Bojan i Pedro. Pel mig, Lionel Messi. Al final, va ser el jove de Linyola qui va jugar d'entrada, però no va tenir el dia. No es va entendre gaire bé amb Iniesta i Maxwell, que queien a la mateixa banda esquerra. Quan ell traçava una diagonal, no el veien. I quan li marcaven l'obertura a l'espai, tirava cap endarrere. Al final, va ser substituït en el descans per un Henry que sense jugar un partit increïble va fer més feina, exigint molt a la defensa del València i connectant a la perfecció amb Lionel Messi. Quan el partit ja estava sentenciat, un novè futbolista format al planter, Jeffren, va afegir-se a la festa.
Sense Valdés, no hi ha festa.
El retorn de Thierry Henry, molt positiu
Guardiola ja havia advertit que Thierry Henry havia treballat bé aquesta setmana. Però no el va fer jugar des d'un bon principi, tot i que el seu nom era una alternativa per la baixa d'Ibrahimovic. Al final, va ser titular Bojan, tot i que el francès va entrar a la gespa després del descans pel jove de Linyola. Després de dos partits sense disputar ni un sol minut (no jugava des del dia del Racing de Santander a casa), l'internacional francès va jugar 45 minuts òptims, exigint molt als centrals del València i formant una bona parella de ball ofensiu amb Lionel Messi, que es va beneficiar d'una assistència del francès en el seu tercer gol. Henry, criticat tant al Barça com a la selecció francesa pel seu rendiment, no va deixar de buscar obertures a l'espai, i com a davanter centre va forçar una targeta groga a Dealbert –Messi va forçar la segona al jove central del València–. El francès, que només va buscar el xut de porteria en una ocasió, va llegir bé el partit amb canvis de posició amb Messi. La seva primera aparició va ser una internada trencant el fora de joc per la dreta que Messi gairebé converteix en gol, i en dos dels tres gols de l'argentí era pel mig enduent-se centrals.
