El dilema d'Arsène

Cesc Fàbregas no es va entrenar ahir amb els seus companys. Quan se li va preguntar pel maresmenc, Wenger va ser rotund en la compareixença de premsa: «Si el partit fos avui [per ahir] no jugaria. Ara mateix hi ha un 60% de possibilitats que no jugui. Ens hem donat 24 hores i valorarem la situació abans del partit. A vegades, en situacions així, no vols arriscar.» Guardiola, també: «L'únic que sé és que Cesc és molt bo i que amb ell al camp són millors. Té molta mobilitat, arriba molt a l'àrea i té molta personalitat. Si diuen que no pot jugar, per què no hauria de creure'ls?»

El genoll dret del capità de l'Arsenal condiciona enormement els plans dels gunners. I és que malgrat que si un entrenador i un equip han donat exemples de polivalència aquests són Wenger i l'Arsenal; Cesc per les seves característiques és insubstituïble. La seva evolució com a futbolista el converteix en un migcampista gairebé únic. Tot i que a Londres al principi tothom el va batejar com el petit Vieira, la seva qualitat fa que la posició de mig centre (en la qual va emergir a Londres) li hagi quedat petita. Wenger sempre ha confiat en la seva finalització i els seus registres amb el gol (propis d'un davanter centre) aquesta temporada (15 en la lliga i 3 en la Champions) deixen clara la incidència que té –màxim golejador de l'equip.

Parteix de la banda (generalment l'esquerra), però es mou sempre al darrere dels puntes, alternant contínuament la seva posició i amb una capacitat innata per trobar espais entre els centrals rivals. Wenger no té cap jugador de les seves característiques i la seva absència l'obligaria a moure parcialment el dibuix. Una possibilitat és canviar Diaby de banda (col·locar-lo a l'esquerra) i endarrerir Nasri per donar cabuda a Rosicky a la banda dreta. Un plantejament que li va funcionar a la perfecció en la tornada dels vuitens contra el Porto (5-0), però que contra el Barça és una aposta de molt risc. L'altra, més conservadora, és posar un central (Campbell o el recuperat Gallas) i avançar Song al pivot defensiu. Un onze molt més físic però que canvia completament la mentalitat ofensiva que el d'Arenys ha aconseguit implantar a l'Arsenal. Wenger és el primer que sap que, sense Cesc, a més de perdre la gran referència, són un equip molt més previsible. És per això que els dubtes no desapareixeran fins a l'escalfament.