Valdés, el patidor invisible
Valdés va exemplificar el patiment d'un equip que va suar fins al final
Tot i encaixar dos gols, va fer una aturada vital quan el resultat era 0-2
El porter, eufòric amb el xiulet final, guanyarà el seu tercer trofeu Zamora
En un equip acostumat a acaparar la possessió de la pilota, a jugar amb pocs homes al darrere, a no renunciar mai a l'atac i a concedir poques oportunitats als rivals, un porter ho té molt difícil per destacar. L'estil de joc l'aboca al patiment, a intervenir poc, a fer-ho, sovint, per recollir la pilota del fons de la xarxa. Un cop més, va tocar ahir a Valdés, que se'n va anar del Sánchez Pizjuán amb dos gols a l'esquena però amb mitja lliga a la butxaca. Quan l'àrbitre va xiular el final del partit, el català va ser el primer a abandonar la seva posició, corrent, per anar a abraçar-se als companys; primer, amb Touré i Keita, després amb Puyol i, finalment, amb la resta de l'equip. Una part important d'aquesta lliga també ha passat pels guants de Valdés, ja que moltes victòries han arribat després d'alguna acció meritòria seva. Eclipsat la majoria de vegades pel joc ofensiu dels seus blaugrana, les seves aturades s'obliden ràpidament, però les estadístiques, més fredes, demostren el valor de la seva aportació. Ja fa algunes jornades que té gairebé garantit el que seria el tercer trofeu Zamora de la seva carrera, amb un marge molt ampli respecte als seus rivals. En els 37 partits disputats, Valdés només ha encaixat 24 gols, pels 34 d'Iker Casillas. Un altre porter a qui el joc caòtic, d'anada i tornada del Madrid, sempre l'ha ajudat a brillar, i que amb aquesta reputació s'ha guanyat la porteria de la selecció.
Com en altres partits, una bona aparició de Valdés va ser la premonició d'una victòria tan soferta com transcendental per al futur de l'equip. En el minut 40, quan el marcador era de 0-2, el Sevilla va tenir la seva millor ocasió en una acció d'oportunisme de Luis Fabiano. El brasiler va recollir una pilota a dins l'àrea i la va rematar fent mitja volta, però Valdés, molt ben situat, hi va posar els guants i la va desviar a córner. Una acció que, probablement, no ocuparà ni una línia en la història que es redactarà d'aquesta lliga. Tampoc en les cròniques d'un partit en què va encaixar dos gols difícils d'evitar des de la porteria –el primer de Kanouté; el segon, de Luis Fabiano–. Potser per la ràbia provocada per aquests dos gols, Valdés va ser el primer a cridar quan la victòria ja la tenia a la mà.
Reaparició d'Abidal després de la lesió
Abidal, a qui una lesió soferta a Reus a principi de febrer ha esborrat en la part més important de la temporada, va reaparèixer ahir després d'haver jugat per última vegada contra l'Arsenal, en la tornada dels quarts de final de la Champions al Camp Nou. Llavors es va ressentir de la lesió anterior i no va ser fins ahir que va tornar a jugar, poques hores després d'haver rebut l'alta mèdica. Una bona notícia no tant per al Barça, que només té un últim partit per acabar la temporada, com per al defensa, a qui espera el mundial de Sud-àfrica. Guardiola, que en les últimes setmanes havia preferit no arriscar i deixar el francès a la banqueta, el va fer sortir en el minut 65 per suplir Maxwell a la banda esquerra i per donar més consistència defensiva a un equip que ho estava passant malament amb l'empenta del Sevilla. Paradoxalment, la seva entrada va coincidir amb els dos gols del Sevilla. Abidal, per cert, jugarà de nou contra el Valladolid, ja que Maxwell serà baixa aquell dia.
