SERGI DE JUAN (enviat especial) - Santander
Pep Guardiola, un altre cop, no s'equivocava. Tenia tota la raó quan després de la contundent victòria per 5 a 2 contra l'Atlético de Madrid assegurava que el seu equip podia jugar molt millor. I els jugadors van trigar molt poc a donar-li la raó amb una exhibició al camp del Racing de Santander, on el curs passat van necessitar que Messi exercís de revulsiu per capgirar un partit que se'ls havia posat molt complicat. Ahir, però, els blaugrana amb prou feines van necessitar els 25 primers minuts per sentenciar l'encontre. La golejada per 1-4 és el menys important, el que realment és important és la imatge de solvència que va deixar el Barça al terreny de joc. No va donar ni una ocasió al Racing. Això és el que perseguia Guardiola amb el seu missatge crític de la setmana passada. No li va agradar gens el descontrol que es va viure en algunes fases del partit contra l'Atlético de Madrid i aquest era el primer problema a resoldre. L'efectivitat al davant mai és negativa, però el que no pot perdre aquest Barça és la capacitat de dominar i marcar el ritme del partit en cada moment. I ahir, ho va fer. Guardiola pot estar tranquil perquè el Barça va tornar a jugar amb facilitat i amb les idees clares.
El conjunt blaugrana va sortir a la gespa d'El Sardinero amb poques novetats en l'onze inicial. Piqué, que tenia molèsties al peu, es va mantenir en l'onze fent parella amb Puyol –Txigrinski va descansar–, així com Sergio Busquets, ahir immens al mig del camp, i Leo Messi, els altres dos noms que entraven en les travesses de les rotacions. El Racing, incomprensiblement tou, va permetre que el Barça aconseguís la possessió de la pilota ja des del primer minut i ni tan sols va pressionar la sortida dels centrals i els migcampistes, deixant, per exemple, que Xavi tingués un partit molt còmode. I així és impossible fer res contra el conjunt de Guardiola, que probablement s'esperava un equip molt més combatiu i agressiu. Tocant i tocant la pilota, amb llargues possessions, els blaugrana s'anaven aproximant a la porteria de Toño, però sense definir. Els primers a provar-ho van ser Henry i Ibrahimovic des de fora de l'àrea, però els seus xuts van sortir molt desviats. La primera aproximació perillosa, no cal dir-ho, va sortir de les botes de Messi, que va rebre obert a l'extrem de l'àrea una assistència de Xavi, però que va estar massa lent a l'hora de rematar. Xavi, sol i amb espais, trobava línies de passada amb facilitat ajudat per Keita, que ahir va tornar a completar un gran partit, tant en defensa com en atac. El domini era aclaparador i només faltava el gol per fer justícia. Aquest va arribar en el minut 20 gràcies a Ibrahimovic, un expert ja a obrir la llauna, característica que també tenia el seu antecessor Samuel Eto'o. El suec, enlairant-se més que ningú, va rematar una centrada de Messi anticipant-se a Henrique, defensa blaugrana que juga cedit al Racing i, de cap i amb una mica de fortuna –abans d'entrar la pilota va rebotar al pal i a l'esquena de Pinillos– va fer el seu quart gol en la lliga. Un minut després i en una jugada de contraatac hauria pogut fer el segon, però la pilota es va estavellar al pal.
Ja en el minut 23, Messi es va encarregar de sentenciar el partit amb un gol marca Barça. Keita, Xavi i l'argentí es van associar amb diverses parets precioses a la frontal de l'àrea racinguista i aquest últim va definir amb un xut suau, però col·locadíssim al pal del porter. La renovació fins al 2016 ha anat de meravella a Messi, que en la lliga ja acumula cinc gols en tres partits i que ja n'ha fet set aquesta temporada. Si continua amb aquest ritme golejador no es pot descartar que superi el registre del curs passat. Només tres minuts més tard, es va produir la penúltima obra d'art del partit. En el servei d'un córner, la pilota va quedar morta als peus d'Ibrahimovic, que sense que ningú s'ho esperés es va inventar una assistència d'esperó a Piqué que, sol dins l'àrea i trencant el fora de joc, no va perdonar. Ibra, que no va fer res malament en tota la primera part, té ulls al clatell. Aquesta jugada representa perfectament el que pot aportar de més el suec respecte a Eto'o, al marge del joc d'esquena a porteria i el potencial aeri.
Sentenciat el duel, la segona part s'entrevia avorrida, perquè ni el Racing es veia amb forces de remuntar ni el Barça tenia necessitat de mantenir el ritme pensant ja en el compromís de dissabte a Màlaga. Però ni tan sols així els de Guardiola van afluixar. I això que el tècnic ben aviat va començar a reservar jugadors. El primer a abandonar el camp va ser Ibrahimovic, amb un cop al turmell, per donar entrada a Pedro, mentre que Piqué va fer el mateix amb Márquez. Messi va ser l'últim canvi, però abans d'acomiadar-se d'El Sardinero va deixar una última perla futbolística, un golàs dels seus. Enganxat a la banda esquerra, va rebre de Xavi, va anar sortejant tots els rivals que li sortien al pas mentre es feia un forat per xutar i quan el va veure va clavar la pilota a l'escaire. Instants després deia adéu entre l'ovació del públic, que malgrat defensar els colors rivals va voler premiar la seva infinita qualitat futbolística. Va ser llavors quan el Barça va aixecar una mica, només una mica, el peu de l'accelerador, fet que va ser aprofitat pel Racing per marcar el gol de l'honor, també molt bonic, de Serrano. Els de Guardiola tornen a Barcelona líders en solitari i pressionen el Madrid, que ja sap que haurà de millorar molt el seu joc si vol mantenir el lideratge gaires setmanes.
