Digueu-me ingenu

M'agradaria creure que els polítics no volen potinejar un altre cop aquestes eleccions a la FCF com ho van fer en les del 2005. Ho vull creure, de debò, però em costa. Proves? Cap, com sempre. No acostumen a deixar rastre segons quines trucades, a menys que algun president valent surti i ho denunciï. I m'agradaria pensar que si vols ser president de la FCF i vols estar bé amb les institucions polítiques del país –com ha de ser– no cal acceptar un (o dos, o tres) comissaris polítics en la teva junta.

Com a polític, tenir «sota control» la federació més important i la que més afiliats té deu ser llaminer. I no voldria assenyalar cap partit en concret, perquè crec que aquest desig està en els gens dels polítics de tots els colors, però actualment només hi ha un partit que aglutina la majoria del poder a Catalunya; a la majoria d'ajuntaments, a la majoria de disputacions i a la Generalitat, i que pot fer decantar la balança si s'implica en la campanya. Tant és si abans va afavorir Roche, i ara sembla que aposta per Farga. Tant és, perquè si cregués que Casals és el seu home, també l'ajudaria.

Potser perquè sóc jove –cada cop menys– m'agrada pensar amb certa ingenuïtat. M'agrada pensar que els clubs es llegiran el programa de Farga i el de Casals, meditaran, i dissabte aniran a votar aquell que els ha convençut, o qui els cau millor, és igual, però sense interferències. I que el vencedor no serà apadrinat pel partit X o pel partit Z, perquè s'haurà de portar bé amb tots. Perquè només parlem de futbol, no? Realment sóc un ingenu, i dels de debò.