La xarxa que sosté Pérez

El principal responsable de l'esport a l'Estat espanyol, Jaime Lissavetzky, considera que en el mercat de fitxatges cada club «pot fer el que vulgui». El secretari d'estat diu que els «preus astronòmics» que es paguen per alguns jugadors formen part de l'«àmbit privat». Aquesta opinió no és la més edificant ni la que s'espera d'un polític amb responsabilitats de govern. Però tampoc no sorprèn. És en l'àmbit públic que han propiciat polítics com Lissavetzky on s'ha congriat la crisi econòmica que afecta la societat global que es va instal·lar en la desmesura. Els polítics no poden impedir que un club pagui 94 milions d'euros per un jugador. Però poden ser molt més realistes (de realitat, no de Real), honestos i ètics. Florentino Pérez sap que es mou en aquest àmbit, i tant li fa que el govern estatal sigui del PP o del PSOE. Sap que pot fer el que està fent, pagar quantitats immorals socialment, perquè no ho fa sense xarxa. No és un salt al buit. Com no ho va ser la seva primera etapa a la presidència, fonamentada en la requalificació d'una part del Bernabéu que li va reportar 500 milions d'euros. Que ja estan gastats i regastats. Però sap que hi pot tornar.