[D]
0
Montmeló - 15 juny 2009 2.00 h

MOTOR / GRAN PREMI DE CATALUNYA DE MOTOCICLISME

Tornar a començar

Melandri, des de la modèstia, somriu i se sent pilot

- Montmeló

La cator­zena posició d'ahir de Marco Melan­dri –«Muge­llo i Cata­lu­nya no són bons cir­cuits per a nosal­tres»– no dilu­eix la feli­ci­tat del pilot de Ravenna. El temps vola i la memòria és un actiu de mínims en la moder­ni­tat que ens suc­ci­ona, i el seu títol de campió del món de 250 cc (2002) o les seves 22 victòries en el mun­dial sem­blen ves­ti­gis de la pre­història. De manera acu­sada després de la tem­po­rada pas­sada, quan l'italià va que­dar anor­reat per les par­ti­cu­la­ri­tats de la Ducati fins a sem­blar un per­fecte no-pilot. «És un lli­bre tan­cat per mi. La moto és estra­nya, però hi havia més coses que no vull recor­dar.» Des de la modèstia, lluny del micro­cos­mos fastuós de les mar­ques de fàbrica, Melan­dri torna a som­riure a cavall de l'única Kawa­saki de la gra­e­lla, amb l'equip holandès Hayate. «Em sento bé, estic con­tent perquè tre­ba­llem molt i en equip. La moto neces­sita millo­rar, ens cal temps i evo­lu­ci­o­nar, però som un equip pri­vat i no és sen­zill. Però estic satis­fet.»

Llui­tant.

Una Kawa­saki negra i no amb el verd carac­terístic al care­nat. Després del mal­son vis­cut a Ducati, Melan­dri va sig­nar per Kawa­saki, però dies després, engo­lits per la crisi, els japo­ne­sos anun­ci­a­ven que no pren­drien part en el mun­dial. Final­ment, i després de set­ma­nes de neguits, van cedir mate­rial i estruc­tura a l'italià, a qui igual­ment havien de pagar el con­tracte. Lògica­ment, ni evo­lució de peces ni res de res. «Abans de començar tot era incer­tesa, com­pli­cat i sense poder fer pre­tem­po­rada. I ara també ho és perquè sóc l'única referència i quan les coses no van bé això és un pro­blema. Però fem la nos­tra feina i estem con­tents amb Kawa­saki.»

Un gran resul­tat –segon lloc a Le Mans–, però, rela­ti­vitza tota difi­cul­tat i revi­ta­litza tot espe­rit. «Tor­nar al podi després de moments com els que vaig pas­sar va ser molt impor­tant. Com a pilot i per­sona, per la con­fiança.» I sota la pluja, on les diferències mecàniques per­den rellevància: «Quan les con­di­ci­ons són difícils el més impor­tant són les sen­sa­ci­ons amb la moto. Compta el pilot, per això el podi per mi té més valor encara.» Vol aca­bar entre els deu pri­mers del mun­dial i obli­dar, però el pas­sat en ver­mell és pre­sent: «Sabia exac­ta­ment què pas­sava, però la meva cre­di­bi­li­tat s'ero­si­o­nava. Em sap greu per a en Nicky, però estic con­tent perquè es demos­tra que tenia raó.»


«Em sap greu per a en Nicky, però estic con­tent: es demos­tra que tenia raó»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides