Ara toca rematar-ho a Montilivi
El Girona sobreviu a Santo Domingo després d'un partit d'alta exigència física i amb el porter Becerra de figura
Moisés Hurtado va avançar aviat els gironins (9'), però Miguélez (63') va rescatar un bon Alcorcón
El Girona va sobreviure ahir a Santo Domingo i d'aquí a quatre dies a Montilivi ja no pot deixar escapar de cap manera la classificació per a l'eliminatòria decisiva per pujar a primera. L'equip de Rubi va fer un primer pas, gens simbòlic, a força de deixar-se molts litres de suor sobre la gespa i d'una implicació brutal de tot el col·lectiu, molt exigit defensivament per un Alcorcón que no va deixar als blanc-i-vermells ni un sol minut de respir en una segona meitat tenyida de color groc, però en la qual va sobresortir el verd del porter Becerra, que va fer un partidàs. Posats en una balança els 90 minuts, l'1-1 és un resultat extraordinari per als gironins, a pesar d'haver arribat al descans amb 0-1. Perquè, després que Miguélez fes l'empat i amb pràcticament mitja hora per disputar, qui no l'hauria signat?
Fidel al 4-2-3-1, Rubi va optar per canviar algunes peces de lloc abans d'alterar un dibuix que l'equip no té tan per la mà. El tècnic, però, es va reservar ben poca cosa i va sortir amb l'onze que més mal podia fer. Res de madurar el partit per intentar clavar l'estocada al final. El Girona va combinar Felipe i Gerard Bordas com a referència a dalt per intentar trencar per velocitat o murrieria la parella de centrals formada per Babin i Rubén Sanz. Però va ser l'estratègia el que va donar rèdits al Girona, que ben aviat va esmicolar el partit amb el primer gol de Moisés Hurtado des que juga a Montilivi.
El 0-1 era fantàstic, però el Girona va necessitar una alta dosi de sacrifici per evitar que l'Alcorcón es fiqués a dins el partit. Els locals ho van intentar, sobretot per les bandes i amb els seus característics atacs intimidatoris. Van topar, però, amb una defensa molt ben plantada, un doble pivot molt atent a l'hora de despenjar les centrades amb mala intenció dels locals i un porter, Becerra, que va estar concentrat, segur i va inspirar confiança a la resta de l'equip. No és que el Girona desaparegués en atac, però sí que amb el 0-1 els de Rubi van estar més pendents d'aprofitar una errada de l'Alcorcón que no pas de generar joc i ser carn de contraatac en alguna pèrdua. La lesió de Moral (rellevat per Jofre) no va alterar res més enllà de gastar una substitució.
L'1-1 i els patiments
Era impossible sortir sencer de Santo Domingo sense esforç. I després del descans, l'Alcorcón va accelerar i va posar setge a la porteria de Becerra amb onades ofensives, la majoria pel costat dret amb Nagore i Sales. L'1-1 de Miguélez feia tota la pinta que podia ser l'inici de la fi del Girona, al qual, amb el pas dels minuts, es veia cada cop més amb la llengua a fora. Amb Felipe fos i David Garcia amb problemes, els canvis els dictaven els jugadors. I amb l'Alcorcón abocat, la sobrietat dels centrals (Chus i Moisés) i la inspiració de Becerra –en va salvar unes quantes, però sobretot el 2-1 (93')– va tenir un valor incalculable.
ALCORCÓN1
GIRONA1