«Esperem reforços importants»

—Com enfoca la tem­po­rada?

—«De moment, s'ha de poten­ciar la pre­pa­ració física. Encara fal­ten reforços i som cons­ci­ents que han de ser peces impor­tants, perquè els neces­si­tem. Crec que aquest any serà més difícil que l'ante­rior, que ho va ser molt. Espe­rem que arri­bin reforços impor­tants per aju­dar-nos.»

—Què fa tan difícil la segona tem­po­rada en la cate­go­ria?

—«Ja no tin­drem el fac­tor sor­presa i els equips ja sabran què els espera quan vin­guin a Girona. L'any pas­sat, la pri­mera volta va supo­sar gai­rebé la sal­vació. Amb això no hi par­ti­rem, però espe­rem que els reforços ens aju­din sobre­tot a tenir més efec­ti­vi­tat a dalt, que al cap i a la fi és el que compta.»

—La tem­po­rada pas­sada, un dels valors de l'equip va ser el bloc de l'ascens. S'ha per­dut aquesta referència?

—«Sí que és veri­tat que algun juga­dor que ha par­ti­ci­pat molt els últims anys no hi serà. El bloc sem­pre és impor­tant, però si els reforços són de nivell no té perquè notar-se. Al con­trari, són per millo­rar la plan­ti­lla.»

—Fa gai­rebé dues set­ma­nes que s'entre­nen i fal­ten juga­dors, sobre­tot al davant i a l'esquerra. Els que han de venir han de ser dels que tin­guin pes en l'onze?

—«Sí, penso que ha de ser així. Sobre­tot a dalt, és bo que arri­bin reforços de la cate­go­ria, juga­dors que en teo­ria han de ser impor­tants. Si tar­den més o menys, no crec que sigui gaire sig­ni­fi­ca­tiu.»

—Raül Agné, el seu gran ava­la­dor, ja no hi és. Amb un nou tècnic i un altre pre­pa­ra­dor físic, l'esce­nari ha can­viat molt?

—«L'enfo­ca­ment és dife­rent. Amb l'entre­na­dor encara no hem tre­ba­llat gaire perquè deu espe­rar que vin­gui més gent. La pre­pa­ració física també ha can­viat, ara és més dinàmica des de bon començament. Això no vol dir ni que fem menys, ni que sigui millor o pit­jor. Com els entre­na­dors, cada pre­pa­ra­dor físic té els seus mètodes i idees, i jo sóc dels que penso que un s'hi ha d'adap­tar. Fins a un cert punt també hi arriba l'exigència indi­vi­dual.»

—Física­ment, troba a fal­tar marxa?

—«No. Jo penso que em neces­sito entre­nar perquè, si no, no tiro, i estic con­tent. No ha estat un inici gaire exi­gent, però et pots gra­duar, i cadascú ha de ser cons­ci­ent del que neces­sita.»

—És una tem­po­rada menys il·lusi­o­nant? És la segona en la cate­go­ria, ha per­dut com­panys que esta­ven arre­lats al club...

—«La sen­sació és que l'espe­rit és dife­rent. L'any pas­sat es va pujar una mica a con­tra pronòstic i les sen­sa­ci­ons del juny van ser espe­ci­als, tot­hom s'hi va llançar. Ara sem­bla que ja por­tem molt temps aquí i hi ha més tran­quil·litat, però jo con­ti­nuo pen­sant que a segona A no s'hi juga cada dia i s'ha d'anar al màxim.»

—Ha tin­gut pos­si­bi­li­tats de mar­xar?

—«Tenia con­tracte per dos anys, que mai l'havia tin­gut, i si no hi ha cap nove­tat, per part meva no hi ha pos­si­bi­li­tat de canvi. Ni tan sols he bus­cat res.»

—Amb la cam­pa­nya que ha fet i com el des­ta­ca­ven els entre­na­dors rivals, no ha rebut cap pro­posta?

—«No. No sé si perquè no m'he mogut [no té repre­sen­tant] i perquè la gent ja estava cons­ci­en­ci­ada que no em moc d'aquí.»

—Creu ara que s'ha de gua­nyar el lloc, a diferència de quan Agné era a la ban­queta?

—«Sem­pre és un avan­tatge conèixer més l'entre­na­dor i el que et pot dema­nar, i que ell sàpiga què li pots ofe­rir. Suposo que Cristóbal tenia poques referències de molts juga­dors, però suposo que ja deu haver vist par­tits i un mes de marge és prou temps per valo­rar qui li pot ren­dir més.»

—El club diu que Ángel és un juga­dor interes­sant. I això que el trànsit al mig del camp és dens.

—«Sí, nosal­tres matei­xos ho hem comen­tat. Suposo que a mesura que n'entrin n'hau­ran d'anar sor­tint. Si no, pot­ser no hi haurà lloc per a tots.»

—El sobta que insis­tei­xin amb un altre mig­cam­pista?

—«Sob­tar, no. Dels mit­jos de l'any pas­sat, a banda de Gerard, la resta teníem con­tracte. Suposo que a mesura que el tècnic ens vagi veient, començarà a valo­rar qui li pot ser­vir i qui no. I si els surt una incor­po­ració interes­sant, es pot enten­dre que vul­guin millo­rar.»

—Quan va veure que pres­cin­dien de Serra, Migue i altres juga­dors, es va arri­bar a sen­tir amenaçat?

—«Sem­pre pots pen­sar en la pos­si­bi­li­tat que et toqui. Això sem­pre hi és, fins a l'últim dia. Però tenia la consciència molt tran­quil·la. Con­fio jugar aquí, tot i que sem­pre s'ha d'estar pre­pa­rat per a tot.»

—Se sent trist per la marxa d'aquests com­panys?

—«Trist, no. Et pot saber més greu o menys, però trist, no. Jo ja m'hi havia tro­bat en el seu moment i són coses que hi pots estar d'acord o no, però els que manen són ells i no tens res més a fer que accep­tar-ho.»

—Es veu una altra tem­po­rada al mateix nivell que l'ante­rior?

—«Estic con­tent del ren­di­ment de la tem­po­rada pas­sada. Si no em lesi­ono i em trobo bé física­ment, con­fio que puc jugar i inten­tar ren­dir com l'any pas­sat. També crec que com més par­tits té un juga­dor, més pot apren­dre, millo­rar i ren­dir més.»

—Quan va anar a Palamós, sem­blava que la seva car­rera anava de bai­xada. Deu haver can­viat aque­lla per­cepció.

—«Quan el Girona no va comp­tar amb mi em vaig plan­te­jar mar­xar o no, i vaig deci­dir que­dar-me per aquí, anar a jugar a Palamós a un nivell més ama­teur i donar més importància a la feina. Ho havia enfo­cat així, però el fut­bol és una lote­ria cada estiu, a vega­des per bé i altres per mal. Va arri­bar Agné al Girona i amb una set­mana se'm va cap­gi­rar tot.»

—També la car­rera per­so­nal.

—«No per la car­rera, ja amb 31 anys, però sí que han estat dues tem­po­ra­des d'èxit, molt bones.»

2a DIVISIÓ A. ENTRE­VISTA A JORDI MATA­MALA.