BÀSQUET / FINAL A QUATRE DE L'EUROLLIGA PARÍS 2010
Navarro no falla a la cita amb l'èxit
L'intent fallit per fer carrera en l'NBA va ser una picada d'ullet del destí: Juan Carlos Navarro i el Futbol Club Barcelona han d'anar sempre de la mà perquè així l'èxit és molt més pròxim.
L'escorta de Sant Feliu de Llobregat va assolir el guardó de jugador més valuós de la final a quatre, amb una anotació decisiva i constant, especialment en els tres primers quarts. El jugador, l'únic present en la plantilla que també havia aconseguit el títol al Palau Sant Jordi, al 2003, va esdevenir ahir en el primer català en ser campió de l'Eurolliga per segona vegada, així com el primer a tenir l'MVP d'una final a quatre –i segon blaugrana després de Dejan Bodiroga–. Així com en aquella final el seu paper va ser residual, aquesta vegada Navarro va ser en tot moment el referent ofensiu de l'equip, així com defensivament van ser-ho Fran Vázquez, Víctor Sada i Terrence Morris. Navarro, que l'any passat havia estat reconegut com a MVP de la temporada en l'Eurolliga, té en el seu palmarès cinc lligues ACB, quatre copes, dues supercopes i una copa Korac a banda de les dues Euroligues. Amb la selecció espanyola, té una plata olímpic i un or tant en el mundial com en l'Europeu. El següent objectiu, revalidar el guardó d'MVP de la final de l'ACB.
Teodosic i Kleiza, les creus
Els millors minuts de l'Olympiacòs, al primer quart, van coincidir amb Milos Teodosic exercint d'MVP de la temporada, guardó en què substituïa justament Navarro. Però els problemes de faltes se'l van emportar a la banqueta, i amb ell gran part de les aspiracions dels del Pireu. L'altre jugador vermell present en el cinc ideal de la temporada i màxim anotador de la temporada, Linas Kleiza, va marxar tot sol del partit, també per culpa de les faltes. De tots els referents dels grecs, només Josh Childress va ser constant i regular en l'esforç i el rendiment, mentre que Papaloukas va ser decisiu només en moments puntuals.
