No saber dir que no

Tot feia preveure una altra exhibició pròpia d'escollits, a l'altura de la que va protagonitzar en el primer partit de la final quan va acabar amb 40 punts. Però no, Kobe no sap dir que no i deixar el protagonisme del seu equip allà on és quan ell no està bé. No en sap en aquest punt de la pel·lícula, en l'estadi final, perquè l'escorta no pot dissimular la necessitat que té i que el tortura cada nit: vol guanyar l'anell sense Shaquille al costat i fer-ho de manera que sigui ell i només ell l'únic protagonista en cada triomf.

Ja va passar en el segon partit, quan la seva necessitat de flaixos i titulars el va portar a forçar sense cap necessitat en la jugada final, a 9 segons per acabar. Va violentar l'acció quan tenia Odom i Ariza alliberats i amb les mans a punt per rebre, un fet que li va significar rebre un tap i donar 0,6 segons al rival per guanyar el partit –en la cistella de Lee que no va entrar i que el mateix Phil Jackson va reconèixer que ho hagués hagut de fer perquè Gasol va tocar la xarxa amb els dits–. Afortunadament per als grocs, el bàsquet ni va entrar ni va ser donat com a bo, i els Lakers van resoldre el partit en la pròrroga.

En el tercer, i després d'un primer quart de cine –17 punts i 3 assistències–, Kobe va entrar en una dinàmica horrorosa de tir, en joc i en tirs lliures, producte de la gran defensa de Pietrus ajudat pel treball col·lectiu en les ajudes i la disposició defensiva ideada pels Magic: 3/12 de camp i 4/9 tirs lliures des del segon quart i fins a 28 segons de la fi (106-102). Aleshores, va forçar un triple cinc segons després d'un temps mort de Jackson que va desmuntar qualsevol intent d'igualar el matx. I encara va intentar un tir més, que va tornar a fallar.