Del rigor estricte a la flexibilitat

El Madrid és el millor equip d'Europa a camp obert perquè té la mentalitat i la capacitat per fer aquest tipus de joc. Té gent ràpida i que bota bé (Sergio i Llull) i gent llesta (Rudy i Carroll) per jugar aquest tipus de joc. Ara bé, una gran part del partit dependrà de com s'aconsegueixin els avantatges en el bloc directe. I en això el Barça té unes capacitats superiors: més generadors per jugar-lo i molts recursos, i uns pivots i una tàctica per executar-lo que en aquest sentit els ajuden molt. En canvi, del joc de bloc indirecte, el Madrid en treu més bon profit.

En la posició d'aler, amb Pete Mickeal, el Barça és avui superior per una inèrcia mental dels últims enfrontaments. I això, penso, és un factor molt important vistos els precedents recents: en la passada final de copa, el Madrid va agafar la primera diferència amb Suárez dominant i en la sèrie final de play-off el Madrid és superior si Suárez és superior. Però quan ho és Mickeal, tota la final canvia. Igualment, considero que en el joc al pal baix el Barça té el millor equip d'Europa, amb molts recursos per explotar-lo.

Defensivament, tots dos equips aprofiten el seu físic per saturar el joc i tots dos són bons. Ara bé, hi ha dues filosofies ben diferenciades. La del Barça és la d'un rigor estricte en els conceptes, mentre que la del Madrid és menys tàctica, més flexible i on l'instint del jugador preval perquè té homes (Rudy) molt murris. Com que s'hauran estudiat molt, defensarà millor qui més aviat actuï per aturar les inspiracions individuals que sorgiran durant el partit. El Madrid té més focus, en aquest sentit: els seus petits i Mirotic, mentre que el Barça disposa de Navarro, Tomic i Lorbek. Quan aparegui la inspiració individual serà molt important la flexibilitat dels entrenadors. El Madrid fa sovint defenses alternatives –últimament, una zona mutant que passa de 3-2 a 2-3 segons si la pilota és per sobre o per sota de la línia de tirs lliures– però, més enllà d'això, em sorprendria que hi hagués gaire variacions.

El factor Navarro serà clau, però també ho serà Oleson. D'una banda, per garantir les idees de joc ofensives que el Barça té amb Navarro però també perquè Oleson és un gran defensor de jugadors del perfil de Carroll. I això el Barça no ho tenia. L'eficàcia dels quatres (Lorbek i Wallace) del Barça tirant de tres serà clau perquè el Madrid dóna aquests tirs a consciència. Quant al Madrid, les claus són els killers (Rudy i Carroll) i els bases, tant ofensivament com defensiva. Si estan bé, les possibilitats d'èxit del Madrid són elevadíssimes; si estan malament, les possibilitats de fracàs són elevadíssimes. Un últim factor en el Madrid, perquè no ha estat així en els clàssics, és Mirotic. Quan la cosa s'endureix, pateix.