Un 2010 de pitet

Reconec que aquest estil de Pedrosa de fer les coses em supera. Ara em passejo i els trec un món, ara desaparec i ho enllestim amb qualsevol excusa. Certa, per descomptat. Després de curses com la d'ahir no podem evitar preguntar-nos on arribaria aquest noi si aconseguís amanir amb unes gotes de consistència el seu conegut, i reconegut, talent. Si fos capaç, quan no tot és al seu lloc, de trobar petroli i empipar. De tocar els pebrots, en definitiva, als qui es juguen la glòria autèntica, la dels diplomes. El temps és més ràpid que cap d'aquests fenòmens, i en un no res, l'ídol precoç, el futur de la categoria reina en paraules dels més entesos del barri, se'ns ha fet gran. El temps s'ha exhaurit i no es farà realitat aquella desmesurada il·lusió que, potser entre tots, vàrem engreixar com una gran bola de neu. Si era gairebé un nen, quan vàrem somiar que sotmetia Valentino! En què devíem pensar?

Ahir, a València, va quedar clar que ens espera un gran campionat la temporada vinent. I he de reconèixer, amb molt de gust, que tan Pedrosa com Stoner tenen més possibilitats de protagonisme que les que els atorgàvem fa poques setmanes. La malaltia encara misteriosa de l'australià i les queixes reiteradament preocupants que ha fet de la seva moto el pilot català no ens deixaven veure la llum. Mea culpa, el 2010 tornarà a ser, en el pitjor dels casos, un pols a quatre mans. Pitets a punt.