Lliçó en terreny enemic
Motociclisme. GP de França. Pedrosa torna a guanyar, ara en un circuit que sempre se li havia entravessat i sobre mullat
Poques vegades s'ha vist un Dani Pedrosa més content que ahir un cop acabada la cursa. En tenia motius. Molts.
Des que és a Moto GP, tota la seva collita a Le Mans eren dos tercers llocs, tres quarts i un cinquè. I una caiguda, fa dos anys, arrossegat per Marco Simoncelli quan anava segon. Sense aquell incident, Pedrosa hauria sortit de França líder del mundial. Però va sortir amb l'espatlla trencada i la temporada arruïnada.
Ahir no. Ahir va vèncer en unes condicions difícils, en una cursa que va començar amb pluja i va acabar amb sol i carril sec. Amb pneumàtics tous de mullat. Pedrosa va fer un recital, el segon consecutiu, i és líder després de quatre curses, com mai abans arribats a aquest punt. Darrere seu, hi té Marc Márquez, que va necessitar unes poques voltes per adaptar-se al pilotatge en mullat. Apamats els tolls, va remuntar fins la tercera plaça ajudat també per les caigudes de Bradl i Rossi i els problemes de Lorenzo, enfonsat per la Yamaha fins a la setena plaça.
Amb seguretat
Després d'Austin es va escriure que arribarien circuits favorables a Yamaha i si això encara val significa que ens encaminem cap a un mundial pintat del taronja d'Honda. Siguin quines siguin les condicions.
A Pedrosa li va patinar la roda tot just arrencar, però va passar tercer per la primera xicana, rere Dovizioso i Lorenzo. De seguida es va palpar que, tot i la poca temperatura de l'asfalt i la perillositat de la situació, els rivals li feien nosa. En la tercera volta va superar Lorenzo, i va començar una batalla amb l'italià de Ducati, dels que més bé defensen la posició. Mentrestant, Márquez se les tenia amb ell mateix i la moto, apamant unes circumstàncies noves per a ell en la categoria. Ho feia en el vuitè lloc.
Al davant, Dani Pedrosa tenia pressa. Desfer-se del seu excompany li va costar tres avançaments –el segon, en el vuitè revolt a l'entrada de la recta del darrere, de càtedra i dedicat als que encara sostenen que refusa el cos a cos–, perquè els dos primers van quedar en no res per errades posteriors pròpies. Ni això ni la perillositat de la pista –a la meitat de cursa el carril sec era notable– el van frenar. Faltaven quinze voltes per al final quan va tenir pista lliure i amb cinc girs a 1:44 baixos i una volta ràpida en cursa d'1:43.6 ningú va saber res més d'ell fins al parc tancat –de les últimes dotze curses, n'ha guanyat vuit, el de Castellar, tres sobre mullat. Són temporades diferents, però tot suma.
Definit el triomf, quedava el podi, en principi cosa de Dovizioso i Crutchlow. Però de la mateixa manera que la Ducati perdia pistonada Márquez venia encès –havia saltat del setè al cinquè lloc després de les caigudes de Bradl i Rossi–, empès per les referències visuals. I ja se sap que el pilot de Cervera en aquest escenari és un terrible depredador. I es va cruspir Hayden i va fer el mateix amb Dovi, i li va sobrar una volta i mitja.
Viñales enllaça la segona victòria
Cada circuit és una història i per a Maverick Viñales el de Le Mans ja és també alguna cosa més. A França va guanyar la seva primera cursa del mundial fa dos anys i ahir, sense que la pluja s'interposés entre les seves intencions i els rivals, hi va tornar i va reforçar el lideratge del mundial. Tenia el millor ritme en entrenaments i el va tenir a l'hora de la veritat. En aquest cas, en les últimes dues voltes, les més ràpides del cap de setmana i on el pilot de Roses va rematar la feina. Per davant d'Àlex Rins i Luis Salom, el podi del cap de setmana, la pel·lícula del mundial. Tot el mèrit també per a Àlex Márquez, cinquè, i Isaac Viñales, desè. El lleidatà, estabilitzat i curós en el pilotatge; el gironí, batallant en el grup que donava lloc entre el setè i el catorzè.
