Gestionant la normalitat

La temporada passada el Barcelona va viure en l'excepcionalitat. Repassem-ho. Primer punt: els professionals, els jugadors, els tècnics i els aficionats d'un gran club saben que per fer un triplet hi ha d'haver una magnífica conjunció astral perquè la part que no es pot controlar et jugui a favor (exemple: el penal aturat per Pinto en la copa o el gol d'Iniesta a Londres). Segon punt: el Barcelona va aconseguir que els seus jugadors clau estiguessin a un gran nivell en els moments importants de la temporada. Tercer punt: la força de la dinàmica guanyadora. És com allò que diuen que diners criden diners però en versió futbolística: triomfs criden triomfs i gols, més gols. Quart punt: el factor sorpresa. La intensitat, el ritme, la velocitat de pilota i la determinació d'un grup per tirar endavant la idea d'un cos tècnic van deixar fora de joc la majoria de rivals. Cinquè: la fam de títols. Disposar d'un bloc de jugadors que tenen fam per fer història.

Tenint aquests punts clars es fa difícil entendre que algú no vegi que el que ara està gestionant el tècnic Pep Guardiola és la normalitat. Tampoc s'entén els qui volen comparar tota una temporada d'èxit, com la passada, amb un terç, només un terç, de l'actual. Seria fer una mica de trampa.

El que sí que podem fer és un exercici de realisme basant-nos en el que ens ha donat aquest primer tram de competició. Primer punt (i que ha de ser el de partida, especialment per als aficionats): reconèixer l'excepcionalitat del triplet. Un doblet i fins i tot posar una altra lliga al sarró no es pot considerar un premi menor. Seria important tenir-ho present per evitar doloroses i innecessàries frustracions col·lectives. Segon punt: els jugadors clau de l'equip no es troben en el seu millor moment. La coincidència, doncs, és ara en un rendiment inferior al que poden donar. Tercer punt: el resultat d'aquesta situació desemboca en una dinàmica de negació amb el gol. Quart punt: ja no hi ha sorpresa. A més, s'ha vist molts jugadors estàtics i pocs moviments per crear espais i rebre la pilota a l'hora de la creació. Cinquè punt: la pressió que suposen els títols i el nivell de joc de l'any passat juntament amb l'excés d'adulacions poden ser un factor que jugui en contra del rendiment del grup.

Cap d'aquests punts, però, suposen una situació irreversible. Al contrari, només permeten albirar una millora si tothom juga el paper que li toca per recuperar el bon joc. Si aquest grup i aquest tècnic no s'han guanyat el dret a no dubtar d'ells, com a mínim, fins a final de temporada, que em diguin qui hi pot tenir dret.