Toca a Txigrinski

Si hom no sabés que es redueix a foc d'encenalls n'hi hauria per qui-sap-lo. Ara la manera de posar en dubte l'equip és a partir de criticar amb duresa implacable el jugador més nou, Txigrinski. Directament amb Guardiola no s'atreveix ningú, seria de folls i eixelebrats fer-ho amb qui ha elevat el Barça més amunt que mai en tota la seva història, a propòsit, ja plena d'èxits. Però no s'equivoquin, aquests impacients crítics són els mateixos que afirmaven amb èmfasi que Koeman era un armari, que Rivaldo no era davanter i que amb Xavi, Iniesta i Messi mai guanyaríem res. No és dolent que hom demani més a qui ha costat 25 milions. És normal, natural, lògic i sa. La crítica fa espavilar, però si som un club únic per com pugem els nostres jugadors, com els integrem i com els fem jugar a un futbol fins ara nou per a ells, també hem d'educar els nostres seguidors d'arreu del món. Des del Camp Nou fins al racó més impensat. No tot es compra amb diners. Ni la cultura, ni l'adaptació, ni el que és el seny i la rauxa. Necessita madurar per fer seu el futbol del Barça. Només cal mirar la diferència entre el Keita de l'any passat i el d'ara. Txigrinski explica que ja comença a entendre's en castellà amb els companys. Perfecte, saber idiomes és propi de persona oberta i culta, però el més lògic hauria estat que, ja que no parlava cap dels dos idiomes oficials de Catalunya, hagués començat pel català i després, el castellà. Primer el propi del país, el més natural i lògic. Per això no veig que ningú el critiqui, i aquí hi ha un gran error de tothom. No estem en una dictadura, la llibertat s'exerceix practicant-la, l'arrel llatina dels dos idiomes oficials fa que un ajudi a comprendre l'altre, i això val per als futbolistes, els directius, els seguidors, els opositors que estan esmolant els ganivets i per a tothom. Necessita temps per integrar-se, i tant que sí, però no el fem coix sense ser-ho. I el mateix es podria dir de tants i tants d'altres.