Fora de l'abast de Mourinho

No evoluciona Mourinho i el Barça cada dia està més fora del seu abast. Un altre bany, i aquest amb gols. El Barça no deixa de jugar a futbol i Mourinho treu Cambiasso per fer entrar Muntari quan perd per 2-0. Això sol retrata el tècnic portuguès. Mai cap equip seu ha fet un pas endavant quan s'ha enfrontat al Barça. L'única manera d'avançar és si el Barça s'entrebanca, que ho ha fet alguna vegada. Només per això en els seus enfrontaments amb el Barça el tècnic portuguès havia guanyat dos partits, n'havia empatat tres i n'havia perdut dos. Ara ja té un balanç negatiu. No és que no trobi la manera de superar-lo. És que no la busca. Ara ja ni tan sols mira de guanyar el partit de l'arrogància. Ni les seves rodes de premsa són el que eren. I sobre el camp, per molt estudiós que sigui, ja es nota que Pep Guardiola prepara més, i més bé, els partits que ell, l'especial. El Barça va demostrar ahir que té una mala salut de ferro. Que a pesar de les dificultats i les baixes, quan ha de donar la cara es mostra esplendorós. Iniesta i Xavi van agafar la batuta i el Barça va ballar. Mentrestant, Sergio Busquets va evitar qualsevol possibilitat de pèrdua d'equilibri. Sense els solistes Messi i Ibrahimovic, l'equip de Guardiola va ser més acadèmic i més coral que mai. I va fer el que havia de fer, que és el que toca en les ocasions importants. També va quedar clar que Eto'o forma part de l'Inter, però que s'ha quedat sense equip. I prou que ho nota. Un equip no és res si no aprofita les qualitats dels seus jugadors. En això, com en tantes altres coses fonamentals, el Barça i l'Inter també són la nit i el dia. Posat a especular, Mourinho ho farà fins l'última jornada del grup.

La segona part de San Siro va continuar ahir a tres quarts de 9 del vespre al Camp Nou. El Barça va sotmetre futbolísticament l'Inter. I aquesta vegada no es va oblidar de fer-li un parell de gols. Aquell dia de principi de setembre el campió debutava en la lliga de campions d'enguany i va fer un exercici d'estil per mostrar a tot Europa el catàleg futbolístic que havia deixat tothom amb els ulls esbatanats la temporada del triplet. Va ser un recital tan conceptual que l'equip de Guardiola fins i tot es va oblidar de marcar gols. L'Inter de Mourinho es va beneficiar de l'exposició teòrica dels blaugrana per presumir d'haver sumat un molt bon punt. Entre aquell partit i el d'ahir han passat moltes coses. Els viaranys del futbol sovint són inescrutables i els dos equips es presentaven a la cita amb un aspecte força diferent del que tenien al setembre. El Barça no té problemes de fons però Déu n'hi do les xacres que li han anat sortint, començant per la limitació d'efectius, les lesions, el calendari infernal, l'allunyament de la millor forma d'alguns dels seus millors jugadors... L'Inter, en canvi, es presentava robust, saludable, carregat de resultats que donen confiança al mètode de Mourinho. I ja se sap que l'Inter, o més ben dit els equips de Mourinho, són especialistes en preses ferides. El Barça no les vol ensenyar, perquè Guardiola no vol excuses, però en té algunes. Per això, a part del tarannà atàvic dels culers, l'afició i part de l'entorn no les tenien totes amb vista al partit d'ahir, una cita decisiva tot just en el primer tram de la temporada.

Amb les principals ensenyes lesionades, era interessant, a més de necessari, veure d'on trauria el Barça les forces per resoldre un compromís seriós com el d'ahir. La resposta ja es podia llegir entre les línies de la roda de premsa de Guardiola. Però ja no hi va haver cap dubte des que va començar a rodar la pilota: la força del Barça és col·lectiva. Els equips, de fet, han de ser el que són en els partits importants. Si la veritable mesura és en aquestes ocasions, el Barça està fenomenalment bé i l'Inter és un equip oportunista en hores baixes. L'Inter no va ser capaç ni tan sols de desgastar el Barça amb la seva tàctica defensiva. L'equip blaugrana sempre va trobar línies de passada, camins per profunditzar. Xavi i Iniesta es van posar els galons. Van obrir tots els camins que a vegades els fenòmens com Messi i Ibrahimovic escurcen. Per si de cas, Guardiola va preparar recursos tàctics. En tots els córners, ja fos Xavi o Alves el llançador, Iniesta acompanyava i s'oferia per si el volien llançar curt i fer jugada. I en una d'aquestes maniobres de distracció va arribar el primer gol. El segon va ser per guardar en el llibre d'estil de la casa. La pilota va passar pels peus de quasi tots els jugadors, va anar d'una banda a l'altra, els interistes només corrien d'aquí cap allà, fins que va acabar dins de la porteria. La feina ja estava feta. Només calia fer-ne més si l'Inter tenia intenció de remuntar. Ni això. Es van conformar a no rebre una humiliació. I el Barça hi va estar d'acord. Havia aconseguit el que volia, i Messi i Ibrahimovic van descansar. La credibilitat de Guardiola creix.