DE TOT I RES

SANTI CARRERAS

Carta als Reis

La faig cada any. És la carta als Reis. No desisteixo. Sempre hi ha coses per demanar. Ja se sap que mai t'ho porten tot. Començo. Que els Reis portin temps a Pep Guardiola per poder passejar. I algun amic, que diu que no en té. Que no li portin ni pissarres, ni vídeos, ni informes dels equips rivals. En té un armari ple. I la proposta de renovació que la hi deixin al balcó, en blanc. Ell ja hi posarà la data i el que vulgui i quan vulgui si és que vol i si té temps. De petit, de més petit, ell sempre havia dit que era molt important poder-se administrar el temps un mateix. Ara amb un calendari atapeït com el que té i amb la feina que li genera això d'entrenar el primer equip del Barça li falten hores. Té les hores marcades. No sé si li aniria bé un bon rellotge o algú que el fes fora de la ciutat esportiva i l'enviés sovint cap a casa i sense deures sota el braç. Ho deixo a la seva consideració. M'atreveixo a demanar el mateix pels qui treballen amb ell, tècnics, recuperadors, fisioterapeutes, massatgistes, metges..., a tot el personal, vaja.

Demano que els senyors que fan els reglaments tinguin sentit comú. I els que els han d'aplicar, també. Això potser és més complicat o igual que Guardiola rebaixi la seva intensitat en la feina. Jo ho provo. Que els àrbitres apreciïn que qui vulnera les normes de joc no sigui el beneficiat; que si fan canvis en el temps afegit, ho sumin i no ho restin; que si es xiulen les faltes al mig del camp, les mateixes faltes es xiulin dins l'àrea; que facin respectar la distància de les tanques defensives; que l'infractor no retingui la pilota com si res; que deixin de penalitzar els davanters per les mateixes accions que reben i que en canvi no sancionen dins l'àrea; que els clubs no es queixin més dels horaris dels seus partits o que tornin els diners a les televisions si és que els han rebut o no els han gastat de fa temps.

Demano que digueu als pares, mares, tietes, avis i avies, però especialment als pares i mares, que si els seus fills fan esport, se suposa que els agrada a ells, que són els que ho practiquen. Que no cal avergonyir les criatures amb espectacles lamentables en poliesportius i camps de futbol i que la formació comença a casa. Que s'ha de saber guanyar i que s'ha de saber perdre i que tot plegat va més enllà d'una simple competició. Si no ho podeu aconseguir tot, em conformo amb el temps per a Guardiola i especialment l'advertiment a pares i mares. Si no, què farà Guardiola quan li arribin aquests pares i mares al primer equip amb la seva criatura? Segur que no firma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.