ARRAN DE TERRA
MARC BATALLER
Del masoquisme a la indignació
Cada matí intento fer un exercici que algú pot qualificar de masoquista, però que em serveix per posar-me les piles i treure'm la son de cop. Aquest exercici no és anar al gimnàs ni fer fúting, és llegir la premsa esportiva madrilenya. Últimament, aquesta lectura m'emprenya, m'irrita i m'indigna, però m'ajuda a entendre la realitat que es viu a Madrid. És com aquells que escoltaven, a primera hora del matí, Federico Jiménez Losantos i les seves arengues contra Catalunya. Diuen que la millor manera de derrotar el teu enemic és, primer de tot, conèixer com pensa. Doncs això és el que intento fer. Conèixer com pensa l'entorn del Madrid i com a la capital d'Espanya viuen instal·lats en la barcelonitis. És veritat que admeten, encara que sigui amb la boca petita, que el Barça fa un futbol meravellós, però la seva campanya contínua de les ajudes arbitrals i del villarato es repeteix més que l'all. Insinuar que els sis títols del Barça van ser gràcies als àrbitres és vomitiu –se m'acudeixen altres qualificatius més grollers, però que no m'atreveixo a reproduir–. Pep Guardiola també va censurar aquesta insinuació, això sí amb un discurs i unes paraules més elegants que no pas les d'un servidor. Guardiola va fer un crida perquè la gent deixés de parlar dels àrbitres i tothom es concentrés en la lluita que el Barça i el Madrid protagonitzaran per guanyar la lliga. Evidentment, a Madrid no li van fer ni cas i ja van iniciar la seva particular campanya perquè Gerard Piqué, expulsat contra el Getafe al Camp Nou, fos sancionat amb el màxim nombre de partits. Quan el comitè de competició va anunciar que el defensa blaugrana es perdria un partit –la sanció més lògica–, un dels rotatius madrilenys deia, tot indignat: «Competició aplica el càstig mínim. Piqué no és Ronaldo: un partit de sanció», en al·lusió a la sanció de dos matxs que Ronaldo va rebre per haver trencat el nas a Jan Mtiliga del Màlaga. Ahir, tot i que el Barça va perdre al Vicente Calderón, el mateix diari tornava a tocar el costat feble i parlava d'un suposat cop de colze de Maxwell al jugador de l'Atlético Reyes i el comparava amb l'acció de Ronaldo.
Des dels estaments del Madrid tampoc no s'ha contribuït a calmar l'onada antibarcelonista. Per defensar l'actitud de Ronaldo en el cas de Mtiliga, van presentar al comitè un vídeo en què equiparaven la jugada amb una de Messi amb el jugador del Sevilla Marc Valiente, en la qual no hi va haver cap agressió. La veritat és que tot plegat ja comença a cansar i m'agradaria, una vegada per totes, gaudir del futbol sense sentir que els àrbitres fan això o fan allò. Ells que facin i els jugadors que juguin.