Sobreviure per continuar morint

Com era de preveure, a mesura que avança la temporada anem sabent de casos de clubs esportius als quals la precarietat econòmica els fa el futur molt incert. De problemes de diners i falta de solucions en podríem parlar en moltes categories de molts esports diferents, però sent aquest un tema inabastable en tota la seva magnitud, per avui el focalitzaré només en la 2a B. A principi d'any, els jugadors del Terrassa van haver de tancar-se a l'Olímpic per exigir el pagament de les nòmines que els devien, i la Grama acaba de viure un episodi esperpèntic amb un presumpte milionari suec que l'havia de treure de la misèria i que ha resultat ser un estafador que ja dorm entre reixes. Són dos casos extrems, però gens aïllats en una categoria en la qual els problemes econòmics dels clubs són el pa de cada dia. Perquè hi ha crisi, és clar, però també perquè aquesta és una categoria amb una estructura nociva per a la supervivència dels clubs. Hauria de ser una divisió de pas entre el futbol amateur i el professional, però és una categoria pantanosa en la qual els clubs s'hi floreixen en l'intent de sortir-ne. De 80, en pugen quatre a 2a A, lliga tampoc exempta de precarietats generades en part per la presència de 22 equips. Aquell bunyol de fa quinze anys a primera, ha quedat perpetrat a segona. El més greu de tot plegat, però, és que mentre molts clubs moren, no tenim notícies de cap propòsit de reformar categories. Els clubs estan condemnats al contrasentit de sobreviure econòmicament per continuar lluitant en la mateixa categoria que els ha dut a la ruïna. La reforma, però, no és l'únic que trobo a faltar. Si jo fos president d'un club català que les passa magres, a part de diners, hi ha una altra cosa que demanaria: en una Catalunya independent, quina lliga jugaríem? Sense una lliga europea, la mateixa que el Barça. Somiar? Potser sí. Però no tant com ser a 2a B i voler arribar a primera per guarir tots els mals.