La pitjor notícia

Andrés Iniesta, un mes de baixa. Mal assumpte. Per al Barça i per al futbolista manxec, enfonsat ahir. Per al Barça perquè, tot i la fiabilitat mostrada últimament, perd un dels seus genis, una peça vital, de les que esperes tenir quan es resolen els títols. I per a Iniesta perquè se li'n va el tram final de la lliga, es plantarà molt justet –una vegada més– a la final de la Champions si l'equip s'hi classifica i alerta Del Bosque sobre la manera de gestionar-lo en el pròxim mundial. Si Guardiola, abans de l'última lesió, ja havia decidit fidelitzar Keita traslladant el talent del manxec a les segones parts, el seleccionador estatal podria trobar-se en una situació similar. Després del calvari físic d'Iniesta aquest any, no és gaire clar que pugui assistir a Sud-àfrica com el que és, un titular indiscutible. Al seu màxim nivell, de top 5 mundial, no hi ha substitut possible. Si no ho està, Del Bosque té recanvis per triar i remenar. Molts més que Guardiola. Encara que la gent blaugrana, enlluernada per la victòria al Bernabéu i il·lusionada amb el doblet, potser no ho tingui ara gaire present, la realitat és que la poca continuïtat d'Iniesta ha penalitzat molt el futbol del Barça aquesta temporada. S'ha mantingut el rendiment, no ha faltat solidaritat ni s'han deixat de respectar –tret d'aquella primera part a Stuttgart– els valors que identifiquen el tricampió; però en molts partits no ha sobrat fluïdesa i el Barça ha pagat la no-coincidència en el temps del millor Xavi i el millor Iniesta. No és el mateix jugar amb Keita o qualsevol altre que amb Andrés Iniesta. Sense ell es perd desequilibri, última passada, més capacitat de sorpresa sobre el rival, que afegeix una amenaça més, i Xavi, Ibrahimovic i Messi queden orfes d'un soci cinc estrelles en la generació de perill. Tant de bo el Barça pugui resoldre la seva baixa, però tant de bo torni aviat. Si algú no mereix això és Iniesta. Ni els aficionats, quedar-nos sense ell. L'esperarem.