Del 0-5 al «set» i el concentrat de brou

Deia Wilde que el periodisme és il·legible i la literatura no es llegeix. Doncs, no. Inspirat pel Barça d'en Pep, el periodisme esportiu en crea molta, i de ben bona, de literatura. Ara, l'exageració és al camp i la imaginació es queda curta. Costa situar l'enginy al nivell del talent excepcional d'un onze únic. Deixeu-vos de comparacions: la tropa del 0-5 no es va exhibir de la manera exuberant signada pels artistes del set, ja rebatejats per sempre més. Per un cop, la vida ha estat justa i el futbol també, sense que ens valgui de precedent. A la bestreta, resàvem amb la fe dels escèptics per mantenir la força mental, per no abaixar ara els braços, per creure en nosaltres mateixos, per mantenir la concentració i l'estil, per cuidar els detalls. Confiança? Tota. Com hauríem pogut retirar-la? Per favor! Conscients que l'esport és com és, sabíem que la diferència i la distància radica en la mentalització i el talent, factors que Guardiola manega amb solvència. Com sap practicar, i ho va demostrar dissabte, l'art de l'estratègia, en canviar de zona Xavi, Puyol i Messi per tal de revitalitzar-los i esvair-los els dubtes generats per les trinxeres de Mestalla i el Chelsea. I així, vam quedar tots enlluernats amb aquella pastilla de concentrat de brou que resumia en 90 minuts les didàctiques pregonades durant tota una temporada d'excelsa cocció amb els millors ingredients de cuiner savi i pacient. I ho va fer en un restaurant de cinc forquilles.

Brou concentrat que volien negar de la pitjor manera els envejosos, els incapaços de rendir-se a la bellesa i aquells demagogs entestats a no veure més enllà dels nassos. I els cagadubtes de casa, els que volen empatar i pactar mínims. És el millor equip de la història blaugrana, l'admiració del món. El que ensenya tantes lliçons que valen més enllà del futbol i que cadascú pot munyir segons les seves capacitats i humilitats. És el triomf d'un col·lectiu únic, d'un líder a imitar. Gaudim, paladegem, seguim, mantinguem. Feta la sentència justa en la lliga, esparracat l'Estat amb aquest 2 de maig, queda encara pendent el somni humil del triplet per dominar l'escenari universal com s'espera d'aquest club, d'aquesta proposta tan bella d'entendre el futbol a la catalana. I ara, cap a Londres amb un somrís.