Ricky Rubio, un mal exemple

La Penya és una entitat insígnia del país, un club que forma jugadors i els dóna una projecció que pocs equips d'alt nivell professional fan a Europa. Un club que ha defugit ser l'equip «d'España» a Catalunya, (corrector no m'ho toqui, amb ñ). Hi va haver alguns botiflers que ho van intentar i ara roseguen el seu fracàs quan veuen la seva catalanitat indiscutible i exemplar. La Penya és a Badalona un pinyol d'identitat i d'escola d'esport amb majúscules. Aquest aprenentatge abasta des de la cistella fins al català, i al marge de quatre caps calents o jovenalla cridanera (a tot arreu n'hi ha) que en el brogit d'un partit perden la raó i les formes, és una afició exemplar. Amb tant sols 14 anys, 11 mesos i 24 dies, va establir un rècord en el bàsquet ACB, en ser el jugador més jove (és base) que mai ha disputat un encontre oficial. Fa 1,92 metres i encara pot créixer més, ja que va néixer al final del 1990. En poc més d'un any, va passar de jugar amb l'equip infantil a fer-ho amb els professionals. Ricky Rubio ha estat nominat per al prestigiós The Mag's 2009 NEXT, és dir, se'l considera un dels esportistes del món amb més futur. I aquest noi, que hauria de ser la persona més agraïda del món amb la Penya, en lloc de ser una peça més d'un engranatge del qual ell n'ha sortit privilegiat de manera universal, el que fa és presentar una demanda contra el Joventut amb l'objectiu de forçar un acord que permeti reduir la seva clàusula de rescissió (establerta en uns sis milions de dòlars) i marxar a l'NBA, sigui aquest any o el vinent. El sidral a Badalona és considerable, els recursos dels clubs de formació i del planter són els traspassos. El nano és major d'edat, però tot fa pensar que rere d'ell hi ha qui fa uns ulls com taronges pels dòlars que preveu. Una actuació que fa un mal terrible. Una actitud de la Penya que s'ha de defensar de totes totes. Per si li cal, faré memòria a Ricky d'un crit seu: «Visca la Penya, visca Catalunya.»