L'èxit sense estridències

L'última gran lliga que quedava per decidir, l'ACB, també és blaugrana. No hauria de ser una sorpresa, perquè el Barça manega un pressupost superior als 20 milions. Sobta que sigui la primera en cinc temporades, i això posa de relleu que l'ACB continua sent la lliga més cara d'Europa i que en aquests anys el Barça no havia fet prou bé les coses. També serveix per reflexionar sobre els judicis apriorístics al voltant de la capacitació de Xavi Pascual com a entrenador. El tècnic i l'equip han anat creixent en paral·lel i s'han anat desprenent del model d' Ivanovic per superar-lo. Sense estridències, sense afany mediàtic, dia a dia. Confiar en el treball de les persones i no en el seu currículum és un plantejament que ha demostrat que també pot tenir èxit. El Barça acaba la temporada amb un títol necessari per calmar els resultadistes amb ganes de qüestionar el model i els seus inspiradors. Però si el Barça no hagués guanyat res aquest curs, no hauria estat just acarnissar-s'hi. Amb un títol tot llueix més, però els progressos com a equip i la consolidació del model haurien estat igualment remarcables. Ara, amb l'ACB camí de la vitrina, és el moment de dir-ho.