Espies

Cinc comentaris sobre el cas d'espionatge a Can Barça.

Primera: si Joan Laporta no sabia res de res, un cop se'l va informar hauria d'haver acomiadat Joan Oliver per deslleialtat i per haver traspassat una línia vermella molt perillosa. Ara bé, algú amb dos dits de seny es pot creure que el president del Barça no tenia ni idea que el seu director general estava espiant quatre vicepresidents? Jo no m'ho crec, en absolut.

Segona: per què els vicepresidents espiats no van denunciar públicament els fets quan van saber que se'ls estava investigant? O per què no van plegar? Els directius es van limitar a clavar quatre crits, a fer un parell d'advertències, a arxivar la polèmica per no perjudicar l'equip i a pactar que mai més es farien investigacions secretes. Malgrat tot, a partir d'avui la posició dels vicepresidents investigats penja d'un fil molt prim. En el fons són còmplices de la situació perquè han acceptat una situació inacceptable per ves a saber quines raons. Tan eròtica és la poltrona?

Tercera: amb quina autoritat moral, aquesta junta directiva pot reclamar joc net a la resta de sectors del barcelonisme? Estem segurs que els responsables de l'espionatge no han delinquit?

Quarta: alguna vegada aquest club podrà viure una temporada llarga sense batalles internes, sense personalismes que perjudiquin la marxa de l'entitat, sense lluites caïnianes, fastigoses i que només generen ràbia i frustració?

Cinquena: Guardiola confiava que les eleccions a la presidència no contaminarien en excés l'ambient i que l'equip podria treballar tranquil. A la primera, ja ha pogut comprovar que als despatxos de la planta teòricament noble del club, el Barça és el de menys i que ja fa mesos que ha començat una guerra freda que encara ens donarà moltes sorpreses desagradables.