A quin esport juguen?

1. Messi

Leo Messi ja és en el mundial. L'Argentina va guanyar a Montevideo i s'hi va classificar directament. Per tradició, tocava. Per futbol, ves a saber. Maradona (em continuo posant dempeus davant d'aquest cognom) no ha aconseguit dotar la seva selecció d'una personalitat pròpia. L'Argentina és irreconeixible. Massa canvis de criteri, massa jugadors, experiments innecessaris, futbol nul. L'Argentina actual representa tot el contrari del que era el seu entrenador com a futbolista. I allà al mig, Messi, tan desconegut com la seva selecció. Apagat per les crítiques, però sobretot perquè no sap on posar-se per rebre una pilota en condicions.

2. L'Uruguai-Argentina

Un calvari. El partit de la matinada de dijous és un insult a la història d'aquest clàssic sud-americà. Més d'un segle de rivalitat, d'enfrontaments èpics, d'estrelles contra estrelles, de rascadors contra trencacames. La raça, l'honor, el talent… Ni la pressió del resultat pot justificar un partit de futbol que deixa sense espai Messi i Forlán. I no per la batalla tàctica dels seus entrenadors, sinó per culpa de les mancances d'uns futbolistes especialitzats a córrer per recuperar la pilota i incapaços de jugar-la amb precisió quan la tenen. Els protagonistes de l'Uruguai-Argentina juguen al Barça, el Real Madrid, l'Atlético de Madrid, l'Ajax, el Juventus, el Liverpool, el Porto, etc. Tots grans clubs… que no se sap a què juguen.

3. Barça

El problema del futbol actual es diu Barça. Veiem l'Uruguai-Argentina i ens estirem dels cabells. Però si mirem la França d'Henry, fa quatre dies campiona de tot, ens desanimem. I el Brasil pentacampió de Dunga avorreix per la seva exhibició física. I res destacable en la Portugal de Cristiano Ronaldo ni l'Alemanya i la Itàlia. I ja no parlem de l'Anglaterra de Capello. A Maradona (el futbol pur, la reencarnació de la pilota en si mateixa…) el critiquem perquè esperem que el seu equip jugui bé, però, en realitat, juga com la resta de seleccions. Malament, en definitiva. Torno a l'origen. El problema és el Barça, aquest referent que ens permet buscar, comparar i resoldre que, per mimetisme, sense gaire preparació, només l'Espanya de Xavi i Iniesta (més que de Del Bosque) és l'única selecció que diverteix els seus aficionats, que juga al mateix esport que el Barça.

4. Televisió

De tant en tant hem de fer l'esforç de no dormir (complicat) i mirar uns quants partits d'aquests. Es veuen detalls, bons futbolistes, alguna jugada…, però res comparable al que l'equip de Pep Guardiola ensenya partit a partit. Per exemple, la segona part contra l'Almeria o la primera contra el Getafe, considerades dolentes per la crítica, són art si ho comparem amb la jornada internacional d'aquesta setmana. La recerca de l'excel·lència i el nivell de la crítica són tan exigents que acabarem confonent l'objectiu. Un dia més agraeixo viure on visc i treballar al voltant d'aquest equip. Només espero que les eleccions no confonguin ningú. Aquest futbol és intocable.