Puyol sempre serà útil

Un juga­dor que s'ha for­mat en el plan­ter, que ha tin­gut sem­pre una dedi­cació enco­mi­a­ble, que ha jugat amb hones­te­dat i gene­ro­si­tat, i que per això repre­senta valors que avui dia són neces­sa­ris en qual­se­vol equip de fut­bol, mereix poder aca­bar la seva car­rera en el club de la seva vida. És el cas de Car­les Puyol. L'anunci de la seva reno­vació fins al 2013, quan tindrà 35 anys, només es pot rebre de forma posi­tiva. És molt pro­ba­ble que en el tram final d'aquest últim con­tracte, Puyol no sigui l'atleta for­mi­da­ble i tin­gui la velo­ci­tat que ha tin­gut en els seus anys de ple­ni­tud. Però un juga­dor com ell sem­pre apor­tarà coses bones a l'equip. Ja sigui jugant a esto­nes o amb la con­tinuïtat que ell es gua­nyi i l'entre­na­dor li doni, i encara que només sigui perquè els que arri­ben de nou al club o els que hagin pujat dels equips infe­ri­ors s'entre­nin al cos­tat d'un juga­dor de com­por­ta­ment excel·lent a l'hora de jugar, d'entre­nar-se i de cui­dar-se. Per al model de club la seva reno­vació també és una bona notícia. Ara ja passa poc sovint que un juga­dor comenci i acabi la seva car­rera en un mateix club. Hi ha l'exem­ple recur­rent de Mal­dini i el Milan. I ara hi haurà també el de Puyol i el Barça.